Cuando hice las maletas
José Luis López Bulla. Península. Barcelona, 1997.
L’autor, secretari general de Comissions Obreres a Catalunya durant vint-i-tres anys (1972-1995) i membre del Comitè d’Honor de la Fundació Ferrer i Guàrdia, escriu amb un estil espontani aquest passeig per l’ahir. L’experiència de la immigració a Catalunya es barreja amb el descobriment de la vocació sindical de López Bulla i amb el plantejament de problemes d’actualitat lligats als nous moviments migratoris.
Des d’una posició de maduresa crítica, l’autor no dubta a destruir alguns mites: “no me saques de quicio con lo del lerrouxismo, que es una contraseña bastante gastada”. No pot evitar un cert desencís: “la mayoría de mis amigos –los mandamases de nuestras izquierdas– están excesivamente distraídos en el ático, mientras los peatones deambulan por la niebla“. I acaba realitzant un esforç enorme per sortir del tradicional dogmatisme de la cultura marxista i cridar al lliure pensament: “ah, y una cosa todavía más importante, tienes que saber desaprender; no lo olvides nunca, debes aprender a desaprender. Tiene que ser duro empezar siempre de nuevo de modo que tómatelo de esta manera: parece que estamos lejos de la rutina constante y de los idiotismos eternos. Por lo menos parece más atrayente la vida como desafío continuo hacia todo lo que se te ponga por delante. Echale, por tanto, un pulso a todo espectro que te venga por barlovento”.


No comments yet
Sindicació de comentaris per a aquest article