Els dies 4 i 5 de novembre de 1999 van tenir lloc a Sitges les VI Jornades Tributàries de l’Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya. Tres professors de l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de la Universitat de Barcelona hi van participar com a oradors convidats per tal d’exposar els seus punts de vista sobre l’empresa familiar.

José Manuel Calavia va examinar les connexions entre l’anomenat protocol familiar i els estatuts socials de les societats mercantils de caràcter familiar. Sobre el protocol familiar, es va examinar detingudament les qüestions que normalment s’hi recullen. En relació amb els estatuts socials com a instrument per planificar el funcionament de societats de caràcter familiar, es va posar un èmfasi especial en les qüestions que cal regular de manera específica per a aquesta mena de societats.

Joan-Francesc Pont va tractar el problema de la fiscalitat de les empreses familiars, per, així, posar de manifest que els dos impostos patrimonials –sobre el patrimoni de les persones físiques i sobre successions i donacions– han sofert una profunda desnaturalització pel fet que el legislador ha realitzat contínues modificacions en què ha introduït un seguit de privilegis fiscals. El conferenciant no va dubtar de la bona voluntat de les reformes, però sí de la seva idoneïtat des del punt de vista del respecte al principi constitucional de capacitat contributiva. La pèrdua de coherència dels tributs porta sempre més conseqüències negatives que positives, i obre la via a abusos posteriors. En aquesta línia, el professor Pont va advertir els professionals presents sobre el risc d’un ús elusiu de les estructures «piramidals» de societats transparents, malgrat la redacció literal de la norma que regula l’exempció de les empreses familiars a l’Impost sobre el patrimoni.

D’altra banda, José Maria Gay va desenvolupar el tema de la creativitat comptable i la seva influència en la determinació de la base imposable de l’impost sobre societats. A partir del cas real d’una coneguda empresa espanyola, Josep M. Gay va anar desgranant un seguit de maquillatges comptables que milloraven la imatge del compte de resultats d’aquesta societat, i va posar un èmfasi especial en la transcendència que comporta cada un d’aquests ornaments comptables en referència a la concreció de la base imposable de l’impost sobre societats. Com a conclusió, Josep M. Gay va anar explicant un repertori de floritures comptables que són susceptibles d’introduir millores en el resultat empresarial i, de vegades, disminucions en la base imposable de l’impost.

De la web de l’Escola d’Empresarials de la UB