La política no pot caure en la ingenuïtat de pensar que no cal definir estratègies d’acció ni en el parany de que entre tots ho farem tot. La política requereix l’organització d’una acció eficaç, de la mateixa forma que un edifici no pot construir-se sense plànols. Però la política que adopta mecanismes d’eficàcia no pot confondre aquests mecanismes amb la política mateixa, perquè així la política quedaria reduïda a les fórmules de mantenir-se en el poder. La bona política (en el mal sentit) seria sempre la que fan els nostres i la mala política la que fan els altres. Aquest maniqueisme groller es només una mostra d’anti-il·lustració. Les Llums, al contrari, obliguen als ciutadans a instruir-se, els inciten a cercar la saviesa, els provoquen a associar-se per a ser forts i, al cap i a la fi, els motiven a estimar-se per a assajar fórmules de felicitat.

La fraternitat és l’estimació altruista que justifica esmerçar una part del nostre temps al servei de la república, i aquest servei de la república és la més noble definició de política. Aquesta és avui la militància ideològica d’un personatge que es situa molt més enllà de la seva afiliació de partit i que és José Luis Rodríguez Zapatero, a qui em permetreu que esmenti ara com un referent personal i no com un element de propaganda. Contra aquesta aposta republicana de Zapatero, els seus enemics del principal partit de l’oposició (que podrien ser simplement adversaris, com ho són moltes formacions parlamentàries menors) opten per situar-se fora de la república, en la mentida i la difusió d’idees dissolvents i fratricides. La política de la fraternitat expressa amb fermesa les conviccions i cerca el diàleg en un terreny central de trobada; la política fratricida crida amb mala educació i violència els seus insults i sembla preferir que el país es situï en el pitjors escenaris, abans que reconèixer als altres la més mínima virtut.