Joan-Francesc Pont destaca l’estil directe de l’autor i l’esforç de la seva recerca.

Un ciutadà de Gràcia i un lluitador per la trilogia República, Democràcia i Federalisme, així es considerava Josep Roca i Galès (1828-1891), de qui finalment acaba de publicar-se una biografia a càrrec de Gabriel Plana i Gabernet, a la col·lecció Cooperativistes Catalans de la fundació que porta el seu nom. Una excel·lent contribució a la  recuperació de la memòria històrica, en el millor sentit del concepte. 

El 26 d’octubre de 2007, a la seu de l’entitat, presenta el llibre Joan-Francesc Pont Clemente, catedràtic de Dret financer i tributari de la Universitat de Barcelona. Al seu parlament, destaca l’estil investigador de Plana que, com havia fet al seu imprescindible tractat sobre El cooperativisme català o l’economia de la fraternitat (Fund. Roca Galès/Fund. Ferrer Guàrdia/Universitat de Barcelona, 1998), viu  i dialoga amb els protagonistes i, en aquest cas, ens acosta prodigiosament als afanys quotidians de Roca, un home a qui tots els seus contemporanis  consideraven honrat. Destaca el presentador que Roca, al pensar en l’herència que volia deixar als seus nets, es referís a tres coses: una educació digna, una bona biblioteca d’estudis seriosos i bones relacions, degudes a una honrada vida pública i privada. Roca i Galès beu en les fonts del federalisme de Pi i Margall, un dels ciutadans més il·lustres del nostre país, mereixedor de recuperar el monument que al cinc d’oros  li va dedicar la Generalitat republicana, avui injustament desdibuixat com un element decoratiu sense significat. Per a Roca, l’associació preconitzada pel federalisme troba una expressió natural en la cooperativa, camí d’emancipació de la classe obrera catalana. De nou, ciutadania i emancipació caminen de la ma com un binomi indestriable. Roca defuig les crítiques contemporànies a l’Estat, perquè es tractava d’un Estat dels privilegis, i defensa un Estat democràtic, amb una admirable claredat d’idees. La Història, un segle desprès de la seva mort, vindria a donar-li la raó quan preconitzava fórmules de mediació, arbitratge i conciliació en la resolució dels conflictes, quan sostenia que l’acció ètica del cooperativisme tenia la potencialitat d’estendre’s al conjunt de la societat.