Joan-Francesc Pont Clemente

Gemma Martín

Joan-Francesc Pont i Clemente — Fri, 30 Dec 2011 12:00:15 +0000

2011 és l’any en que hem perdut a la Gemma. Vaig escriure un obituari pel diari EL PAÍS i, finalment, no el van publicar. Ara el reprodueixo aquí, per primer cop, com una mostra de la intensitat, per a mi, de la seva presència.

Gemma Martín Sirarols

(1954 – 2011)

Directora general de la Fundación

Francisco Ferrer Guardia

Cuando en la segunda mitad de los setenta, algunos jóvenes empezamos a asomar la cabeza por las instituciones y movimientos del resto de Europa, Gemma Martín Sirarols fue la mejor de todos nosotros. Este “nosotros” comprendía a los demócratas de cualquier signo y no hallaríamos a ninguno de aquellos pioneros que no le reconociera a Gemma Martín la primacía. Tataranieta de un alcalde republicano de Vinaròs, librepensador y francmasón (de nombre simbólico, Villacampa, cuya medalla de oro con la escuadra y el compás llevaba siempre en el bolso), educada en el Liceo francés y, por tanto, laica, francófona y francófila, anglófona tímida, pero desenvuelta, no tuvo que descubrir Europa, como sus compañeros de aquella época, porque ella era radicalmente europea. Nos enseñó a los demás a ser europeos y lo hacía con el catalán impoluto que había cuidado primorosamente y con el castellano culto de la mejor tradición barcelonesa. ¡Sin mezclar las lenguas!, un vicio que detestaba. No fue extraño, por tanto, que fuera la primera tutora española del Centro Europeo de la Juventud en Estrasburgo entre 1979 y 1984, un destino que le abría las puertas de una brillante carrera de funcionaria en el Consejo de Europa. No la siguió. Ella y Benet retornaron con el pequeño Marc a Barcelona, donde fue el corazón del Congreso Mundial de Juventud de la UNESCO en 1985 y la levadura de una generación de activistas juveniles que dejábamos de serlo y que creamos el 31 de diciembre de 1987 la Fundación Francisco Ferrer Guardia.

La Fundación ha sido, después de su familia, el espacio en el que ha dado lo mejor de sí misma al servicio de los demás. Fugitiva de cualquier vanidad, hubo que obligarla siempre a aceptar cargos cuando ella, simplemente, ejercía, y muy bien, responsabilidades. Daba igual que fuera vicepresidenta (entre 1987 y 2000) o directora general (entre 2000 y 2009) de la Fundación, porque ella siempre estaba al pie del cañón, accesible, abierta, dialogante, desarrollando un modelo de eficacia basado en la comprensión del otro y en la tolerancia, pero también en la firmeza de una escala de valores sólidamente enraizada en sus convicciones librepensadoras, a las que ha sido siempre fiel. Puedo asegurar que en los más de treinta años de nuestra amistad, se enfadó conmigo una sola vez, cuando ambos compartimos desde la razón una decisión institucional dolorosa, pero ella quería evitarla, desde las intuiciones generosísimas de su corazón.

Su capacidad de amar, en efecto, es la clave del desarrollo de la Fundación Ferrer y de las entidades del movimiento laico y progresista, en Cataluña, sobre todo, pero también en el resto de España. Ella producía la atmósfera que todos hemos respirado y su impronta marca, entre muchas otras cosas, los casi sesenta números de la revista Espai de Llibertat, que se trabajó de la cabeza a los pies, con una simple mención como miembro del consejo de redacción. Sabía escuchar y sabía comprender. Sin sus virtudes, nos habríamos ahogado en un dedal al primer tropiezo. Ahora, al extinguirse la vida de Gemma este 23 de noviembre de 2011, tenemos con ella una deuda impagable que nos compromete a seguir su ejemplo de coherencia vital (a seguir de lejos, porque en ella parecía tan fácil, pero ¡qué difícil es ser coherente!) y a mantener vivo su recuerdo, como ser humano, como mujer, como presidenta de honor a perpetuidad –aún tuviste fuerzas para oponerte a este último nombramiento…- de la Fundación Ferrer, y, sobre todo, como amiga del alma, inquebrantable, segura y leal.

Filed under: Necrològiques Tagged: Fundació Ferrer, Gemma Martín

La invocación del Rotary Club de Barcelona Mar (2011-12)

Joan-Francesc Pont i Clemente — Tue, 27 Dec 2011 09:52:27 +0000

Inmersos en la placidez que nos transmite el Mar Mediterráneo, nos reunimos alrededor de esta mesa rotaria para que nos haga llegar su luz y su armonía con la misma intensidad y solidaridad con la que baña sus costas. Y [para que] eleve nuestro espiritu en todas nuestras acciones y esfuerzos para el bien de la sociedad. Así sea.

Filed under: Rotary Club Tagged: Rotary Club Barcelona Mar

Happy/Merry Hanukkah, Christmas, Solstice, Yule, and Kwanzaa!

Joan-Francesc Pont i Clemente — Sat, 24 Dec 2011 16:04:30 +0000

Filed under: Efemèrides

Prólogo al libro de Mario M. Hospital “El Supremo Consejo fundado en Madrid el año 1811″

Joan-Francesc Pont i Clemente — Mon, 28 Nov 2011 19:17:24 +0000

PROLOGO_LibroMasonesBicenti

Filed under: Pròlegs Tagged: Altos Grados Escoceses, Francmasonería

Les eleccions generals de 2011

Joan-Francesc Pont i Clemente — Mon, 21 Nov 2011 13:15:56 +0000

Una primera anàlisi provisional dels resultats electorals més enllà de la pràctica confirmació de les previsions dels darrers mesos, en un marc de comparació amb 2008 i un augment de l’abstenció de dos punts :

1.- El Partit Popular augmenta en 552.683 vots el seu suport, i passa de 10.2 milions a 10.8. Té un electorat fidel i el conserva, amb un increment lleuger, nascut, sobretot, a Catalunya, a on passa a tenir un paper rellevant que mai li havia estat reconegut. És el guanyador de les eleccions per majoria absoluta i té la responsabilitat de governar. L’electorat, però, no li ha fet cap préstec, sinó que el Partit Popular se sosté sobre els seus suports tradicionals. El seu percentatge augmenta, sobretot, per la pèrdua dels adversaris.

2.- El Partit Socialista perd 4.315.455 vots: 1 de cada 3 votants socialistes li ha retirat la confiança. Aquest és un fet sense precedents al que no pot donar-se una resposta de manual ni des del Partit ni des de la societat. El Partit Socialista ha perdut les eleccions sense pal·liatius.

3.- Convergència i Unió obté un resultat extraordinari: guanya 234.838 vots, pràcticament 1 votant nou per cada 3 antics. Com va suggerir el propi president Mas, probablement alguns vots siguin prestats, el que, en qualsevol cas, significa una posició generadora de confiança i un repte de fer-ne honor.

4.- Més enllà del fraccionament de l’esquerra de l’arc parlamentari, i de que IU-IC mereix quasi un vot nou per cada vot antic, es constata la brutal reducció de votants d’aquest espai, que perd uns tres milions de persones… que no trobo si no és al partit de Rosa Díez i a formacions menors…

Filed under: 2011-2015 Tagged: democràcia, Eleccions

Tècnics

Joan-Francesc Pont i Clemente — Fri, 18 Nov 2011 14:55:40 +0000

A un règim parlamentari, els electors trien el parlament i no el govern. El govern és elegit pel parlament. El concepte “guanyar les eleccions” és ambigu, doncs pot significar des d’haver obtingut la primera posició en el recompte fins a la capacitat de sumar una majoria parlamentària. A Itàlia, Berlusconi va perdre la confiança i ara l’ha obtingut Monti, amb una unanimitat excepcional de la que només s’ha exclòs la Lliga Nord, una exclusió més que convenient per a un primer ministre cridat a resoldre una situació de crisi.

Fins i tot en èpoques de normalitat, que els ministres siguin tècnics és un desideràtum. Tècnics, en el sentit de que siguin bons, de que reuneixen els mateixos requisits que els hi serien exigibles per dirigir qualsevol projecte (mèrit i capacitat, simplement). En un moment de crisi i d’indignació, no ho oblidem, les alternatives són la supressió de qualsevol govern –el somni llibertari- o l’obtenció d’un govern millor, i aquestes alternatives són en realitat la porta de la segona. Un govern millor ha de basar-se en un suport ample, el més transversal possible, més preocupat pels ciutadans que pels interessos de partit, i només pot haver un govern millor si els seus components coneixen el seu ofici.

Tots els governants, des d’aquesta perspectiva, haurien de ser tècnics, es a dir, coneixedors del que fan, perquè la seva funció és prendre decisions.

És incorrecte anomenar tecnòcrates als governants tècnics. Tecnòcrata només adquireix significat com oposat a demòcrata o com diferent dels polítics que a una dictadura tenen un perfil més ideològic. Els tecnòcrates del franquisme no eren, realment, tecnòcrates. Eren no-falangistes, no-carlins i no-militars, però ideològicament no defensaven una suposada neutralitat tècnica sinó una visió ultraconservadora de la societat amanida amb algunes receptes capitalistes. El nou govern italià no és tecnòcrata, és un govern de tècnics nomenats per un primer ministre elegit pel parlament.

La consciència social del moment converteix en intolerable la presència de governants que no passarien l’entrevista de selecció de directors d’una empresa mitjana.

Filed under: 2011-2015 Tagged: Ciutadania, democràcia, govern

Col•loqui: Laïcitat a Iberoamèrica

Joan-Francesc Pont i Clemente — Tue, 15 Nov 2011 15:59:44 +0000

20011124_laicitat_iberoamerica

programa_laicitat_iberoamerica_24_11_2011

Els enllaços porten a la invitació i al programa.

Filed under: Notícies i cròniques Tagged: laïcitat

Segunda sesión del Seminario de Derecho Tributario Empresarial

Joan-Francesc Pont i Clemente — Tue, 15 Nov 2011 11:12:41 +0000

2ª CONVOCATORIA – NOVIEMBRE 2011 (2)

Filed under: Seminario de Derecho tributario empresarial Tagged: Dret Tributari

Dilluns, 14 de novembre de 2011

Joan-Francesc Pont i Clemente — Mon, 14 Nov 2011 19:23:55 +0000

Voldria un programa de progrés ple d’afirmacions i exempt de negacions, capaç de dialogar amb la realitat política del moment –el desencís dels uns, la indignació dels altres, la desafecció de tants- des de la formulació de propostes realitzables, voldria dir que sí i no haver de resignar-me al no, voldria sortir del petit escenari de misèries en que ens movem i explicar-li als meus conciutadans el significat, la importància i la urgència de bastir una fraternitat europea.

Filed under: 2011-2015 Tagged: Ciutadania, democràcia

Dilluns, 14 de novembre de 2011

Joan-Francesc Pont i Clemente — Mon, 14 Nov 2011 18:35:12 +0000

Al meu parer, avui per avui, em preocupen molt menys les balances fiscals, que la incapacitat dels nostres grups polítics principals per fer propostes amb seny: uns diuen que baixaran els impostos i mantindran els serveis socials; els altres, que els primers faran tot el contrari, sense saber què farien ells; els tercers, teòricament els més centrats, diuen que si tinguessin els diners que administren els primers i els segons ho farien tot fantàstic, malgrat que, en realitat, també és difícil saber què farien, perquè expressen preocupació pel creixement de la misèria però defensen tesis favorables a la reducció de l’abast dels serveis públics sanitari i educatiu. Tots confessen en privat que farien al Govern el contrari del que diuen al programa electoral… I The Guardian avui adverteix que “Spain could be the next to fall”...

Filed under: 2011-2015 Tagged: Ciutadania, democràcia