You are currently browsing the tag archive for the ‘Drets humans’ tag.
Cuando el Gobierno suprime de la asignatura de ciudadanía el respeto por la libre opción sexual y los obispos católicos anatematizan la homosexualidad, mucha gente se siente herida. Con razón.
|
Friend – Today, I was asked a direct question and gave a direct answer: I believe that same-sex couples should be allowed to marry. I hope you’ll take a moment to watch the conversation, consider it, and weigh in yourself on behalf of marriage equality: http://my.barackobama.com/Marriage I’ve always believed that gay and lesbian Americans should be treated fairly and equally. I was reluctant to use the term marriage because of the very powerful traditions it evokes. And I thought civil union laws that conferred legal rights upon gay and lesbian couples were a solution. But over the course of several years I’ve talked to friends and family about this. I’ve thought about members of my staff in long-term, committed, same-sex relationships who are raising kids together. Through our efforts to end the “Don’t Ask, Don’t Tell” policy, I’ve gotten to know some of the gay and lesbian troops who are serving our country with honor and distinction. What I’ve come to realize is that for loving, same-sex couples, the denial of marriage equality means that, in their eyes and the eyes of their children, they are still considered less than full citizens. Even at my own dinner table, when I look at Sasha and Malia, who have friends whose parents are same-sex couples, I know it wouldn’t dawn on them that their friends’ parents should be treated differently. So I decided it was time to affirm my personal belief that same-sex couples should be allowed to marry. I respect the beliefs of others, and the right of religious institutions to act in accordance with their own doctrines. But I believe that in the eyes of the law, all Americans should be treated equally. And where states enact same-sex marriage, no federal act should invalidate them. If you agree, you can stand up with me here. Thank you, Barack |
L’article 475 del Codi penal marroquí permet al violador casar-se amb la seva víctima i evitar així el judici. L’aplicació d’’aquesta norma, un dels exemples de norma absolutament injusta, va produir el dissabte passat el suïcidi d’Amina Filali, de 16 anys d’edat, a Chourfa, a la costa atlàntica del Marroc. Molta gent al país veí és contrària a aquesta salvatjada fonamentada sobre una errònia concepció de l’honor i sobre la consideració de la dona com una propietat de l’home. La gent que lluita contra l’article 475 és la nostra gent i no els podem deixar sols.
C’est la conclusion qui s’impose à la lecture de la réponse que la Commission européenne vient de donner à Véronique De Keyser, Députée européenne, qui l’avait interrogée suite à la présence de Monsieur Mugabe, Président du Zimbabwe, lors de la cérémonie de béatification du Pape Jean Paul II.
Véronique De Keyser avait demandé: “ La Commission peut-elle indiquer très précisément qui (quelle autorité) délivre les dérogations permettant à des personnes poursuivies par la justice internationale de transiter sur le territoire de l’Union? Sur quelles bases légales et pour quels types d’événements de telles dérogations sont-elles accordées? Les personnes “non grata” doivent-elles introduire une demande et/ou répondre à une invitation? D’autres dérogations ont-elles été accordées ces dernières années et, dans l’affirmative, à qui? Que comportent très exactement ces dérogations?”
La Commission a fini par donner une réponse qui ne peut qu’interpeller:
“En ce qui concerne la présence du président du Zimbabwe, M. Mugabe, à la cérémonie de béatification du Pape Jean‑Paul II, la Commission renvoie à l’article 4, paragraphe 3, point d), de la décision 2011/101/PESC du Conseil concernant des mesures restrictives à l’encontre du Zimbabwe, qui prévoit que le paragraphe 1 afférent aux mesures nécessaires pour empêcher l’entrée sur le territoire des États membres: «s’applique sans préjudice des cas où un État membre est lié par une obligation de droit international, à savoir:(…)
d) en vertu du traité de réconciliation (accords du Latran) conclu en 1929 par le Saint-Siège (État de la Cité du Vatican) et l’Italie.»
Il s’agit d’une règle générale fondée sur une obligation de droit international, qui s’applique à tous les régimes de sanctions mis en place par l’Union européenne. “
Ainsi donc, les accords de Latran signés en 1929 entre l’Italie de Benito Mussolini et le Vatican au nom et sous les auspices de la ” Très sainte Trinité” priment sur le droit européen.
Que vous soyez Kabula, Kabanda, Mugabe ou autres Karzic ou Mladic, que vous soyez poursuivi par le TPI, sous le coup d’une interpellation, que vous soyiez interdit de séjour sur le territoire de l’Union européenne et que vos biens soient gelés, tant que vous allez au Vatican: pas de problème… à en croire la Commission. Evoquez les accords de Latran!
La portada i sis pàgines- llençol de LE FÍGARO sobre la llibertat sense fiança de Dominique Strauss-Kahn, desprès de tot el que s’ha dit sobre ell, de la detenció- espectacle, del menyspreu de la presumpció d’innocència, de l’aprofitament polític de l’afer per la majoria presidencial francesa, de l’entusiasme condemnatori de tanta gent que conec, de la precaució prudent d’unes poques persones a l’hora de jutjar les conductes alienes, de la ignorància combinada amb la mala fe dels nous inquisidors, de la confusió entre virtuts privades i vicis públics.
Penso en ell i em dol la seva crucifixió pels poca soltes acomplexats de costum. Però penso també en la independència del poder judicial i del Ministeri Fiscal als Estatus Units d’Amèrica… que cometen errors, com tothom, però que poden rectificar en un període de temps de set setmanes!, no res si es compara amb el ritme dels nostres tribunals…
Sembla que CiU i PSC han trobat la via del pacte a El Vendrell i Plataforma quedarà fora del joc polític. Enhorabona. Es una gran notícia per a la cultura dels drets humans. Ens queda Badalona. L’excusa de que el PP és un partit democràtic no és vàlida, perquè, en efecte, el PP és un partit democràtic, però el Partit Popular de Xavier Garcia Albiol és una excepció i mereix ser tractat com l’excepció que és, si no volem deixar entrar l’odi entre els arguments del debat polític.
Que CiU accepti els cinc vots de Plataforma, la franquícia xenòfoba de Josep Anglada, per tal de guanyar l’Alcaldia d’ El Vendrell va més enllà de tots els límits. No hi ha subterfugi que valgui. Acceptar la investidura és acceptar la presència de l’odi com un actor polític.
Darrera oportunitat: Badalona no és un problema polític, it’s a matter of principles! Castelldefels, Tarragona… pactes ordinaris entre partits de l’arc constitucional. Badalona és una excepció: Albiol es situa fora de la convivència democràtica, fora del programa del Partit Popular, fora del respecte als ciutadans amb independència del seu origen, fora de la proscripció de la xenofòbia de tots els textos legals nacionals i internacionals, fora de la cultura dels drets humans. Excloure Albiol no és frontisme, és, simplement, dignitat democràtica i una exigència ètica i política.
Segons ha declarat, Gerard Figueras, president de la Joventut Nacionalista de Catalunya, no entendria que els regidors de CiU ajudessin a Xavier García Albiol a convertir-se en Alcalde de Badalona. Ferran Falcó, l’alcaldable de CiU a Badalona es va comprometre durant la campanya electoral a tractar d’evitar que García Albiol arribés a ser Alcalde. Xavier Bosch, director d’Immigració del Govern de la Generalitat, ha comparat el discurs de García Albiol amb el de la Plataforma xenòfoba d’Anglada. L’Audiència Provincial de Barcelona ha ordenat reobrir la causa contra García Albiol per incitació a l’odi i apologia del racisme.
Demano formalment als regidors del PSC i d’ IC que votin en primera volta al candidat de CiU, amb pacte previ o sense. Els drets humans per damunt de tot: Albiol fora del govern municipal de Badalona.
“El Mediterráneo como espacio jurídico compartido” es el tema del plenario, cuyo acto solemne central se celebra a mediodía en el salón de actos del Colegio de Abogados de Barcelona. Pedro Yúfera abre la puerta y Senén Florensa demuestra su preparación, su habilidad diplomática y su don de gentes (no le conozco y soy sincero al expresar esta opinión) al tratar las relaciones hispano-marroquíes, desde la fuerza creadora del consenso nacido del Derecho. Algunas ideas – fuerza cogidas a vuelapluma: Estatuto avanzado de Marruecos, integración euro-mediterránea, armonización jurídica, hoy es el momento del Derecho, intercambios universitarios… Se refiere al papel relevante de Marruecos ante la modernización de las instituciones, de la creación de una democracia representativa, como resultado de la demanda social existente.
Una mesa de trabajo ha congregado esta mañana a las universidades Ramon Llull, Rovira i Virgili, Abdelmalek Essaadi i Mohamed V Agdal. El relator: Santiago J. Castellà Surribas. Me alegro del papel de liderazgo que Santi ejerce en este Foro y lamento no haber podido asistir a los trabajos de esta mesa que lleva el ilustrativo título de diplomacia universitaria: una aportación al diálogo hispano-marroquí… La diplomacia universitaria y la diplomacia de las academias científicas -uno de los frentes en el que destaca la de Ciencias Económicas y Financieras, presidida por Jaume Gil Aluja- constituyen, como vengo defendiendo desde hace años, dos instrumentos privilegiados de acercamiento y de intersección entre los pueblos.
Montserrat Ballarín, amiga y compañera, que sabe estar donde se debe estar: Un número relevante de los ciudadanos de Barcelona es de origen marroquí. Impecable. Mohamed Naciri, ministro de Justicia, mucho más que esperanzador en tantos sentidos.
