You are currently browsing the tag archive for the 'Ferrer' tag.
El discurs sobre Ferrer a la St.V.
Universitat Lliure de Brussel·les, divendres, 20 de novembre de 2009, diada de St. V., l’evocació del fundador de l’alma mater del lliure examen, a les 11:00 hores en punt, davant el monument al Grup G, els estudiants resistents durant la segona guerra mundial. Els rectors de les dues Universitats Lliures (la francòfona i la neerlandòfona), Philippe Vincke i Paul de Knop, respectivament, el burgmestre de Brussel·les, Freddy Thielemans, i Bertrand Fondu, Gran Mestre del Gran Orient de Bèlgica. En pocs minuts, una cinquantena de rams de flors es dipositen amb respecte, silenci, solemnitat, fins i tot una certa marcialitat. Ens traslladem vers el Grand Hall, un espai mític de la ULB, presidit pel baix relleu de record als estudiants morts durant les dues guerres mundials. Les intervencions tradicionals dels dos rectors, dels presidents de les associacions d’estudiants i del Gran Mestre del GOB. El discurs espontani, directe, vibrant de l’Alcalde Thielemans, amb la gorra d’alumne de la ULB a la ma. Les meves paraules, una excepció al protocol consolidat, amb motiu del centenari de la mort de Francesc Ferrer i Guàrdia. Estic emocionat i il·lusionat de parlar en aquest temple de la llibertat de la ciència, en aquest espai de llibertat nascut de l’ humanisme racionalista inspirat per la francmaçoneria. Intervenen diversos representants de cercles d’estudiants i tots ells esmenten la figura de Francesc Ferrer. Corones de flors davant la paret de record als morts. Sortim de l’edifici. Més flors, aquest cop al monument a Théodore Verhaegen (1796–1862). Creuem l’Avinguda Franklin Roosevelt, corones al monument a Ferrer. Un triangle de cent roses vermelles porta el nom de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola. Acabem al monument a St. V. cantant l’himne dels estudiants i algunes cançons divertidament anticlericals, entre elles Abas la calotte.
A quarts de dues, recepció a l’Ajuntament. L’Alcalde ja no es treu la gorra d’alumne de la ULB, com la majoria dels assistents. Cançons, cervesa, signatura d’un conveni de les dues universitats amb la Ciutat, …
A la gare du Midi, mentre espero el TGV a París -1h 20m de connexió còmoda en un ambient de treball facilitat per una wi-fi gratuïta- intercanvio SMS’ amb l’Alcalde –amic vell i veritable i membre del Comitè d’honor de la Fundació Ferrer- i li agraeixo la intensitat emotiva de la jornada.
A les 09:00 hores, la meva ponència al Seminari sobre Francesc Ferrer i Guàrdia organitzat per la Universitat d’Alacant i, en particular, per la Dra. María Teresa Molares, del departament de Sociologia. El tema: “Ferrer i el lliurepensament”.
Dolors Marín ha preparado una selección de textos de Francisco Ferrer, debidamente comentados y contextualizados, que verá la luz de la mano de la Fundación como una de las actividades del Año Ferrer. Este es mi prólogo para la ocasión.
http://www.dailymotion.com/FFiG
Un record d’alguns d’aquells actes militants, penjat a la web per Edu Richard, en el marc d’un projecte de la plana web de la Fundació. The way we were…
Lunes 25 de mayo de 2009 a las 19,30 h. El Ateneo de Madrid y la Fundación Francisco Ferrer Guardia convocan e invitan al acto que se celebrará dentro del ciclo “Centenario del fusilamiento de Ferrer y Guardia (1909-2009)” : Ponentes: -Joan-Francesc Pont, presidente de la Fundación Ferrer y Guardia, catedrático de Derecho financiero de la Universidad de Barcelona -Dolors Marín, historiadora especialista en movimiento obrero y librepensamiento. -Ignacio Merino, historiador. Presenta: Francisco del Barrio, presidente de la Sección de Ciencias Jurídicas y Políticas. Salón de Actos del Ateneo de Madrid, calle del Prado, 21
Ahir, a les 19:00 hores, Biblioteca Pública Arús. Josep Brunet és l’amfitrió cordial de la presentació del nou llibre de Dolors Marín La semana tràgica – Barcelona en llamas, la revuelta popular y la Escuela Moderna, editat per La esfera de los libros. Dolors Marín escriu com parla, amb un allau de paraules que li surten del cor, acompanyat d’un munt de dades que ofereix al lector, sovint, com una primícia de la seva tasca investigadora. Dic això i l’autora ho torna a demostrar al referir-se apassionadament al seu llibre. Dialoguem sobre l’enamorament de Dolors Marín amb Mossèn Cinto, sobre l’estigma històric injust del Partit Radical, sobre el moviment obrer i el combat per l’educació, sobre l’espiritisme, l’esperanto, les escoles laiques, el pacifisme dels republicans, el lliure pensament, el feminisme, la francmaçoneria, el trist paper de Narcís Verdaguer en l’escàndol del seu cosí Jacint i en la condemna de Francesc Ferrer. Al col·loqui Enric Cassanyes s’emociona amb els seus records, amb els relats de la setmana tràgica escoltats al seu avi, amb l’itinerari de la seva pròpia vida, amb el significat de l’acte al que assisteix, i ens emociona a tots. Una baula més de la cadena d’actes de l’Any Ferrer.
Esta noche, en Intereconomía TV, alegato antiferreriano de Pío Moa, en el más puro estilo de quienes auspiciaron el asesinato de Francisco Ferrer en 1909. Los mismos argumentos falaces, las mismas insidias, la misma criminalización del pensamiento libre. La inquina a la Fundación Ferrer, recogida de algunas revistas marginales. A estas alturas, la acusación a Ferrer, a la Escuela Moderna, a la propia Fundación y a la clase política de fomentar el terrorismo y la educación por la ciudadanía, que para los tres contertulios viene a ser prácticamente lo mismo. Los mensajes de los espectadores, atribuyendo a la masonería la caída de las Bolsas. Un gran nivel, la verdad. Y el tema que más parecía interesarles: los virulentos ataques al Partido Popular, por haber apoyado la moción parlamentaria sobre el Año Ferrer.
Pasqual Maragall escriu avui a LA VANGUARDIA, en català, sobre un conjunt de records lligats a Francesc Ferrer i al seu avi Joan Maragall. Proposa commemorar 2009 com l’Any Ferrer i pujar amb unes flors al monument de Montjuïc el 13 d’octubre. Ho farem. I pujarem amb ell. Ja fa temps que la Fundació Ferrer i Guàrdia treballa en els preparatius de l’Any Ferrer , però em sembla molt important i significatiu que el president Maragall ho reclami des d’una tribuna pública. Va ser Pasqual Maragall, en efecte, qui va escoltar la petició de la Fundació d’erigir a la muntanya que ha servit per controlar militarment la ciutat (la ciutat del perdó, evoca Maragall) una còpia del monument belga i qui va tirar endavant el projecte, contra el parer d’alguns dels seus assessors. Un monument un xic amagat per pressions del nacionalisme catòlic català –recorda Maragall-, és cert, però més amagat hauria quedat al Sot del Migdia, lloc inicialment suggerit pels tècnics municipals! En Maragall se’n va sortir, amb l’ajut al consistori de Maria Aurèlia Capmany i de Marta Mata, i amb la Fundació al darrere que va “cuinar” les coses a Brussel·les i a Barcelona.
Sobre el poeta Joan Maragall complementa l’explicació del seu net recordar que l’any 1961 l’editorial Rialp va publicar el llibre La actitud tradicional en Cataluña amb una presentació de Lluis Duran i Ventosa. La tesi de l’antic secretari de Cambó era que Torras i Bages, Maragall i el propi Cambó coincidien en l’essència: los tres creen en Dios, creen en su tierra y en su pueblo; creen en las verdades fundamentales del mantenimiento de la armonía entre los pueblos españoles, en su recíproco beneficio. Els tres –diu Ventosa- en rigor eran conservadores, en cuanto a la fe católica, el patriotismo, el sentido de la Historia …
- Al sortir de consultar el fons Ferrer
A 2/4 de 9, vol San Francisco – San Diego. Canvi radical de clima. Visita als amics d’Esther Subirà a la State University of San Diego. El degà em rep amb pantalons curts i samarreta i considera, amb un somriure, que porto una indumentària inadequada: i això que havia prescindit de la corbata. Visita del campus, ple de les famoses fraternitats dels estudiants. Desprès, un tren, una petita confusió entre la University of San Diego y la University of California San Diego… i l’arribada al lloc de pelegrinatge, la biblioteca de col·leccions especials d’aquesta darrera universitat, a on es conserva el llegat de Sol Ferrer. Tracte exquisit, m’inscric com investigador, regles estrictes per manipular cada carpeta, algunes hores de lectura de correspondència que em fan retrocedir en el temps, la fotocòpia de Principios de Moral Científica per a una eventual publicació per la Fundació Ferrer. Les fotografies dels diplomes maçònics de Ferrer. Visita al Old Town de San Diego i, al vespre, vol San Diego-Los Ángeles.
