You are currently browsing the tag archive for the 'Ferrer' tag.
A les 09:00 hores, la meva ponència al Seminari sobre Francesc Ferrer i Guàrdia organitzat per la Universitat d’Alacant i, en particular, per la Dra. María Teresa Molares, del departament de Sociologia. El tema: “Ferrer i el lliurepensament”.
Dolors Marín ha preparado una selección de textos de Francisco Ferrer, debidamente comentados y contextualizados, que verá la luz de la mano de la Fundación como una de las actividades del Año Ferrer. Este es mi prólogo para la ocasión.
http://www.dailymotion.com/FFiG
Un record d’alguns d’aquells actes militants, penjat a la web per Edu Richard, en el marc d’un projecte de la plana web de la Fundació. The way we were…
Lunes 25 de mayo de 2009 a las 19,30 h. El Ateneo de Madrid y la Fundación Francisco Ferrer Guardia convocan e invitan al acto que se celebrará dentro del ciclo “Centenario del fusilamiento de Ferrer y Guardia (1909-2009)” : Ponentes: -Joan-Francesc Pont, presidente de la Fundación Ferrer y Guardia, catedrático de Derecho financiero de la Universidad de Barcelona -Dolors Marín, historiadora especialista en movimiento obrero y librepensamiento. -Ignacio Merino, historiador. Presenta: Francisco del Barrio, presidente de la Sección de Ciencias Jurídicas y Políticas. Salón de Actos del Ateneo de Madrid, calle del Prado, 21
Ahir, a les 19:00 hores, Biblioteca Pública Arús. Josep Brunet és l’amfitrió cordial de la presentació del nou llibre de Dolors Marín La semana tràgica – Barcelona en llamas, la revuelta popular y la Escuela Moderna, editat per La esfera de los libros. Dolors Marín escriu com parla, amb un allau de paraules que li surten del cor, acompanyat d’un munt de dades que ofereix al lector, sovint, com una primícia de la seva tasca investigadora. Dic això i l’autora ho torna a demostrar al referir-se apassionadament al seu llibre. Dialoguem sobre l’enamorament de Dolors Marín amb Mossèn Cinto, sobre l’estigma històric injust del Partit Radical, sobre el moviment obrer i el combat per l’educació, sobre l’espiritisme, l’esperanto, les escoles laiques, el pacifisme dels republicans, el lliure pensament, el feminisme, la francmaçoneria, el trist paper de Narcís Verdaguer en l’escàndol del seu cosí Jacint i en la condemna de Francesc Ferrer. Al col·loqui Enric Cassanyes s’emociona amb els seus records, amb els relats de la setmana tràgica escoltats al seu avi, amb l’itinerari de la seva pròpia vida, amb el significat de l’acte al que assisteix, i ens emociona a tots. Una baula més de la cadena d’actes de l’Any Ferrer.
Esta noche, en Intereconomía TV, alegato antiferreriano de Pío Moa, en el más puro estilo de quienes auspiciaron el asesinato de Francisco Ferrer en 1909. Los mismos argumentos falaces, las mismas insidias, la misma criminalización del pensamiento libre. La inquina a la Fundación Ferrer, recogida de algunas revistas marginales. A estas alturas, la acusación a Ferrer, a la Escuela Moderna, a la propia Fundación y a la clase política de fomentar el terrorismo y la educación por la ciudadanía, que para los tres contertulios viene a ser prácticamente lo mismo. Los mensajes de los espectadores, atribuyendo a la masonería la caída de las Bolsas. Un gran nivel, la verdad. Y el tema que más parecía interesarles: los virulentos ataques al Partido Popular, por haber apoyado la moción parlamentaria sobre el Año Ferrer.
Pasqual Maragall escriu avui a LA VANGUARDIA, en català, sobre un conjunt de records lligats a Francesc Ferrer i al seu avi Joan Maragall. Proposa commemorar 2009 com l’Any Ferrer i pujar amb unes flors al monument de Montjuïc el 13 d’octubre. Ho farem. I pujarem amb ell. Ja fa temps que la Fundació Ferrer i Guàrdia treballa en els preparatius de l’Any Ferrer , però em sembla molt important i significatiu que el president Maragall ho reclami des d’una tribuna pública. Va ser Pasqual Maragall, en efecte, qui va escoltar la petició de la Fundació d’erigir a la muntanya que ha servit per controlar militarment la ciutat (la ciutat del perdó, evoca Maragall) una còpia del monument belga i qui va tirar endavant el projecte, contra el parer d’alguns dels seus assessors. Un monument un xic amagat per pressions del nacionalisme catòlic català –recorda Maragall-, és cert, però més amagat hauria quedat al Sot del Migdia, lloc inicialment suggerit pels tècnics municipals! En Maragall se’n va sortir, amb l’ajut al consistori de Maria Aurèlia Capmany i de Marta Mata, i amb la Fundació al darrere que va “cuinar” les coses a Brussel·les i a Barcelona.
Sobre el poeta Joan Maragall complementa l’explicació del seu net recordar que l’any 1961 l’editorial Rialp va publicar el llibre La actitud tradicional en Cataluña amb una presentació de Lluis Duran i Ventosa. La tesi de l’antic secretari de Cambó era que Torras i Bages, Maragall i el propi Cambó coincidien en l’essència: los tres creen en Dios, creen en su tierra y en su pueblo; creen en las verdades fundamentales del mantenimiento de la armonía entre los pueblos españoles, en su recíproco beneficio. Els tres –diu Ventosa- en rigor eran conservadores, en cuanto a la fe católica, el patriotismo, el sentido de la Historia …
- Al sortir de consultar el fons Ferrer
A 2/4 de 9, vol San Francisco – San Diego. Canvi radical de clima. Visita als amics d’Esther Subirà a la State University of San Diego. El degà em rep amb pantalons curts i samarreta i considera, amb un somriure, que porto una indumentària inadequada: i això que havia prescindit de la corbata. Visita del campus, ple de les famoses fraternitats dels estudiants. Desprès, un tren, una petita confusió entre la University of San Diego y la University of California San Diego… i l’arribada al lloc de pelegrinatge, la biblioteca de col·leccions especials d’aquesta darrera universitat, a on es conserva el llegat de Sol Ferrer. Tracte exquisit, m’inscric com investigador, regles estrictes per manipular cada carpeta, algunes hores de lectura de correspondència que em fan retrocedir en el temps, la fotocòpia de Principios de Moral Científica per a una eventual publicació per la Fundació Ferrer. Les fotografies dels diplomes maçònics de Ferrer. Visita al Old Town de San Diego i, al vespre, vol San Diego-Los Ángeles.
La Escuela Moderna de Francisco Ferrer
Lunes por la tarde en Vitoria. La Fundación Fernando Buesa organiza una mesa redonda con Virgilio Zapatero, Xabier Markiegui y yo sobre modelos escolares, moderada por Faustino López de Foronda. Me piden que hable de la Escuela Moderna de Ferrer durante poco más de un cuarto de hora y lo hago encantado. De la grabación del acto reconstruyo un texto representativo de mis palabras.
