Las raíces profundas de la política antimasónica en el pensamiento tradicional español

LAS RAICES PROFUNDAS DE POLITICA ANTIMASONICA EN EL PENSAMIENTO TRADICIONAL ESPAÑOL

El enlace lleva a la versión castellana, corregida, aumentada y con notas,  del trabajo que presenté en Vichy el pasado uno de septiembre.

CULTURA MASÓNICA, Año II, número 6, enero 2011.

GRAND ORIENT DE FRANCE COLLOQUE INTERNATIONAL SUR L’ANTIMAÇONNISME

invitation colloque 1er septembre 2010 à Vichy

Mercredi 1er septembre 2010 de 14h30 à 18h00

Auditorium Eugénie – Centre des Congrès

19, Rue du Parc – 03200 VICHY

GRAND ORIENT DE FRANCE

16, rue Cadet – 75009 PARIS – FRANCE

CONTRE L’IMPUNITÉ DU FRANQUISME

Samedi 22 mai 14h

place du Luxembourg-Bruxelles

Rassemblement

CONTRE L’IMPUNITÉ DU FRANQUISME
En solidarité avec les victimes
Soutien au Juge Garzón

En solidaridad con las víctimas
Verdad, Justicia, Reparación
CONTRA LA IMPUNIDAD DEL FRANQUISMO

FORO DE LA MEMORIA DE BÉLGICA asbl
Rue des Foulons 47- 1000 Bruxelles
Tél : 0488/878089
foromemoriabelgica@gmail.com

La política anti-rotaria del franquismo

La política anti-rotaria del franquismo – 21.4.2010

En el link anterior se contiene el texto de la charla sobre este tema que preparé en la primavera de 2007.

[En la versión actualizada más reciente]

Historia de Carmen, per Ana Romero

Historia de Carmen
Ana Romero. Planeta. Barcelona, 2002.

Ana Romero ha escrit les memòries de Carmen Díez de Rivera, qui va ser cap de gabinet d’Adolfo Suárez els anys 1976-1977 i molt més tard eurodiputada del CDS i del PSOE. Va morir de càncer a finals de 1999 i abans va xerrar llargament amb l’autora i li va lliurar els seus diaris. El resultat és un llibre molt ben escrit en el qual respira l’esperit lliure, contradictori i despert d’una dona amb personalitat que va viure amb passió la lluita per un país i per un món millor. Creient o agnòstica, segons les èpoques de la seva vida, Carmen Díez de Rivera no deixa mai de dubtar –la qual cosa constitueix un dels trets característics dels laics- i de defensar el seu criteri i la seva capacitat de pensament lliure, fins i tot quan això li crea problemes amb els seus companys de partit o de grup parlamentari. En la seva etapa agnòstica escriu al seu amic J.M. Llanos –el mític padre Llanos–: “el agnóstico [...] es un hombre que une su propio destino al de los otros hombres; un hombre que se siente amarrado al destino de la humanidad entera [...] Para mí, no hay más vida que ésta, más lucha que la de aquí, una lucha solidaria, en movimiento, transformadora [...] una lucha con todos aquellos que hayan asumido que la salvación del hombre es el otro, está en el otro, en los otros”.

Publicat a Espai de Llibertat, núm. 28, quart trimestre de 2002.