You are currently browsing the tag archive for the ‘Liberal politics’ tag.
PONENCIA IFLRY I LYMEC2-JOVES CATALANS EN EL MOVIMENT…
L’any 2002, Josep Soler i Santi Castellà preparaven un llibre sobre la història curta d’Esquerra Democràtica de Catalunya als anys setanta i de l’activisme liberal demòcrata al voltant del professor Trias Fargas. Em van demanar un article sobre els joves de la tribu i vaig redactar un text lliurat als editors el 15 de maig de 2003. Recentment, en Santi m’ha confirmat que el projecte dorm i que no és previsible que es desperti… Publico ara aquell “paper”, sense treure ni afegir ni una coma i el sotmeto al judici benvolent del lector.
Malgrat la duresa dels enfrontaments dels darrers dies, i de reaccions més properes als interessos que als principis, la solució és l’única possible per a un dels dos grans partits: bastir un lideratge fort i incontestable, pal·liar en la mesura del possible l’autodestrucció, fer un paper digne, en el cas del PS, a les eleccions generals en nom dels valors socialdemòcrates, aprofitar la maduresa d’un polític experimentat –que no ha de lluitar per ser candidat, sinó acceptar una petició que hauria de ser quasi unànime- i deixar oberta la porta al futur i al que puguin fer amb ell les noves generacions.
La democràcia necessita, com a mínim, dos partits capaços de ser substituïts l’un per l’altre en l’exercici del servei públic. La idea de poder ha de ser desterrada progressivament. Si els dos grans partits –i les “terceres forces” (no en nombre de vots, sinó en oferta programàtica) a Catalunya i Euskadi- entenen aquest principi essencial, potser deixaran de fer polítiques de terra cremada: una oposició lleial, ferma, però dialogant, amb capacitat de pactes sobre 2/3 dels grans temes polítics- és tan important com un govern lleial, ferm, amb capacitat de pactes sobre 2/3 dels grans temes polítics.
Il berlusconismo si definisce “liberale”, ma è l’opposto del liberalismo, come dimostra la sua totale estraneità al movimento liberale europeo.
Liberalismo significa governo della legge, separazione dei poteri, indipendenza dei giudici, laicità dello Stato, libera concorrenza, lotta ai monopoli, equità fiscale e sociale, uguaglianza delle opportunità, rispetto di ogni opinione, pluralismo dell’informazione.
Il governo Berlusconi agisce sistematicamente contro tutti questi principi, isolando l’Italia ogni giorno di più dal novero dei paesi a democrazia liberale.
Oggi l’alternativa non è destra-sinistra, ma salvare la liberaldemocrazia italiana o rassegnarsi alla sua crisi. In queste elezioni amministrative, in città-chiave come Milano, un voto significativo per Giuliano Pisapia darà un contributo decisivo a scongiurare la deriva, già troppo avanzata, provocata dal berlusconismo.
Massimo Alberizzi – Giornalista
Anna Bartolini – Giornalista
Angelica Baslini – Imprenditrice
Amelia Beltramini – Giornalista
Bruno Brugnoni – Ingegnere
Fabio Cavalera – Giornalista
Emma Chiaia – Giornalista
Alessandra Fanelli Giornalista
Fabio Gibellino – Giornalista
Pete Kercher – Consulente in Design Stategico
Enzo Marzo – Giornalista
Angelo Proserpio – Avvocato
Beatrice Rangoni Machiavelli – Filantropo
Franco Rebolini – Giornalista
Anna Tagliacarne – Giornalista
Giuliana Valcavi – Giornalista
La battaglia di Milano è l’inizio della guerra contra il Berlusconi. Adesso sí!
Confiar en los amigos o dejar paso a los adversarios, Rubalcaba dixit. El último argumento, pero todavía un argumento.
If it were easy to do the big, meaningful things we believe will make our country better — if it were quick — someone would have done those things long before any of us showed up.
We’ve chosen to do something hard.
You know that our victories so far have been hard won: taking the difficult steps necessary to put our economy back on track, reforming Wall Street excess despite an army of lobbyists against us, and making health care more affordable and accessible despite well-organized opposition by those who profit from the status quo.
You also know we have not yet done everything we set out to do — not nearly.
But that’s a reason to work harder, not to let up.
Quan el segle XIX dóna a la llum els Estats es com a resultat de l’esforç dels liberals: l’Antic Règim format per senyors i súbdits es substituït progressivament per una organització política vertebrada per la llibertat, la igualtat i la fraternitat i basada en el concepte central de ciutadania. Els “blancs” eren els enemics del liberalisme polític: volien, simplement, destruir la Nació. Els darrers “blancs” són els franquistes, els quals, com enemics del liberalisme polític, persegueixen l’extermini de tots els demòcrates, conservadors, liberals o socialistes, i també l’extermini de les formes ademocràtiques d’antifeixisme, el comunisme (inexistència de la llibertat) i l’anarquisme (glorificació de la llibertat). En l’actualitat, no existeix antifeixisme ademocràtic, i els exclosos de la democràcia liberal corresponen, en realitat, a fórmules totalitàries (l’abertzalisme etarra , el populisme xenòfob o la violència antisistema). El liberalisme polític és l’aliment vivificador de la democràcia, sostinguda per conservadors, liberals i socialistes. La diferència entre aquestes tres opcions gira al voltant del desig de menys Estat, malgrat que sigui al preu de desemparar als més febles, com els conservadors; del desig de més Estat, malgrat que calgui refer cada trimestre totes les voreres del país, com els socialistes; o de l’ impuls creatiu de l’equilibri entre la intel·ligència i el dubte, que tracta de cercar solucions provisionals pels problemes reals, com els liberals. Com es conegut, del que tenim menys a aquest país és de liberals, però les coses milloren quan els conservadors o els socialistes prenen algunes coses del liberalisme i empitjoren, quan les obliden.
El liberalisme polític impregna també de laïcitat el sistema, com a garantia d’un viure junts harmònic i d’una acceptació serena de l’alternança. La laïcitat protegeix aquella idea central de la ciutadania quan es posada en perill per conceptes comunitaristes com “fidels”, “poble” o “ètnia”.
D’un comentari a una reflexió sobre la socialdemocràcia de Fabián Mohedano al seu quadern.
| Friend –
Moments ago, the Senate voted to end “Don’t Ask, Don’t Tell.” When that bill reaches my desk, I will sign it, and this discriminatory law will be repealed. Gay and lesbian service members — brave Americans who enable our freedoms — will no longer have to hide who they are. The fight for civil rights, a struggle that continues, will no longer include this one. This victory belongs to you. Without your commitment, the promise I made as a candidate would have remained just that. Instead, you helped prove again that no one should underestimate this movement. Every phone call to a senator on the fence, every letter to the editor in a local paper, and every message in a congressional inbox makes it clear to those who would stand in the way of justice: We will not quit. This victory also belongs to Senator Harry Reid, Speaker Nancy Pelosi, and our many allies in Congress who refused to let politics get in the way of what was right. Like you, they never gave up, and I want them to know how grateful we are for that commitment. Will you join me in thanking them by adding your name to Organizing for America’s letter? I will make sure these messages are delivered — you can also add a comment about what the repeal of “Don’t Ask, Don’t Tell” means to you. As Commander in Chief, I fought to repeal “Don’t Ask, Don’t Tell” because it weakens our national security and military readiness. It violates the fundamental American principles of equality and fairness. But this victory is also personal. I will never know what it feels like to be discriminated against because of my sexual orientation. But I know my story would not be possible without the sacrifice and struggle of those who came before me — many I will never meet, and can never thank. I know this repeal is a crucial step for civil rights, and that it strengthens our military and national security. I know it is the right thing to do. But the rightness of our cause does not guarantee success, and today, celebration of this historic step forward is tempered by the defeat of another — the DREAM Act. I am incredibly disappointed that a minority of senators refused to move forward on this important, commonsense reform that most Americans understand is the right thing for our country. On this issue, our work must continue. Today, I’m proud that we took these fights on. Please join me in thanking those in Congress who helped make “Don’t Ask, Don’t Tell” repeal possible: http://my.barackobama.com/Repealed Thank you, Barack |
INVITATION
Ouverture des états généraux de la laïcité
« État de la laïcité et du communautarisme en Europe »
SAMEDI 22 JANVIER 2011, de 10h à 17h30
Cette première rencontre aura lieu à la Société des Gens de Lettres, Hôtel de Massa, 38, rue du Faubourg Saint-Jacques, 75014 Paris.
Accueil par Jean-Michel QUILLARDET, président de l’Observatoire International de la Laïcité Contre les Dérives Communautaires, membre de la Commission nationale consultative des droits de l’homme et titulaire de la Chaire Laïcité dans les sociétés contemporaines à Sciences Po Bordeaux
Interventions prévues de :
• Marcel Conradt, conseiller au Parlement européen et auteur de l’ouvrage « Cheval de Troie. Sectes et lobbies religieux à l’assaut de l’Europe »
• Gérard Fellous, ancien secrétaire général de la Commission nationale consultative des Droits de l’Homme, expert auprès de l’ONU et auteur de l’ouvrage « Les droits de l’homme, une universalité menacée »
• Catherine Kintzler, philosophe française, spécialiste de l’esthétique et de la laïcité, professeur émérite des universités
• Ina Piperaki, enseignante chercheuse à l’université d’Athènes
• Joan-Francesc Pont Clemente, professeur à l’Université de Barcelone, membre de l’Académie Royale de l’Economie et des Finances, président de la Fondation Francisco Ferrer Guardia (reconnue par le ministère de la culture espagnol depuis 1988)
• Alain Vivien, ancien ministre, ancien président de la mission interministérielle de lutte contre les sectes
• Point de vue des représentants des associations de défense de la laïcité française
• D’autres interventions sont prévues sur la laïcité au Maghreb et en Turquie …
http://www.youtube.com/watch?v=nqno8H-mjeY
Al Parlament Europeu, 5 de maig de 2010. Intervenció de Daniel Cohn-Bendit. Primera impressió: l’orador sap de que parla, ho fa amb convicció, no llegeix!, utilitza els documents només com referència. Segona impressió: la gent l’escolta! No és necessari evocar situacions completament diferents, en les que l’orador llegeix fins avorrir-se a si mateix i ningú més ho fa, perquè ningú no escolta…
Com al Parlament britànic, a tots els parlaments el costum i la bona educació haurien de prohibir que els diputats llegissin. Per limitar-se a llegir, millor, simplement, publicar a la Xarxa els intercanvis argumentals. La nostra classe política necessita una renovació, com posarà de manifest l’elevadíssima abstenció a les properes convocatòries electorals. Comencem per aquest criteri: qui no sàpiga expressar-se a la tribuna sense llegir, que es dediqui a qualsevol altra cosa.
Sobre els arguments de Cohn-Bendit: completament d’acord. Necessitem un Fons Monetari Europeu amb capacitat d’incidir sobre els mercats i protegir-nos, en la mesura del possible, de l’especulació. I hem de reconèixer l’ hipocresia de demanar-li talls pressupostaris a Grècia mentre li venem les armes més cares del món en lloc de promoure un àrea desmilitaritzada greco-turca. A Grècia no existeix una identificació de la gent amb l’Estat… i avisa: ja veureu a Espanya i a Portugal quan hi hagi problemes. Era el 5 de maig, els problemes ja els tenim aquí… Ha arribat l’hora de demostrar identificació amb la societat, amb el seu conjunt, amb el que podem anomenar la república, de fer Política i no política, d’aparcar les diferències durant un temps, de promoure governs d’unitat per reconstruir l’Economia i redimensionar les nostres activitats.
