You are currently browsing the tag archive for the 'Lliure pensament' tag.
El discurs sobre Ferrer a la St.V.
Universitat Lliure de Brussel·les, divendres, 20 de novembre de 2009, diada de St. V., l’evocació del fundador de l’alma mater del lliure examen, a les 11:00 hores en punt, davant el monument al Grup G, els estudiants resistents durant la segona guerra mundial. Els rectors de les dues Universitats Lliures (la francòfona i la neerlandòfona), Philippe Vincke i Paul de Knop, respectivament, el burgmestre de Brussel·les, Freddy Thielemans, i Bertrand Fondu, Gran Mestre del Gran Orient de Bèlgica. En pocs minuts, una cinquantena de rams de flors es dipositen amb respecte, silenci, solemnitat, fins i tot una certa marcialitat. Ens traslladem vers el Grand Hall, un espai mític de la ULB, presidit pel baix relleu de record als estudiants morts durant les dues guerres mundials. Les intervencions tradicionals dels dos rectors, dels presidents de les associacions d’estudiants i del Gran Mestre del GOB. El discurs espontani, directe, vibrant de l’Alcalde Thielemans, amb la gorra d’alumne de la ULB a la ma. Les meves paraules, una excepció al protocol consolidat, amb motiu del centenari de la mort de Francesc Ferrer i Guàrdia. Estic emocionat i il·lusionat de parlar en aquest temple de la llibertat de la ciència, en aquest espai de llibertat nascut de l’ humanisme racionalista inspirat per la francmaçoneria. Intervenen diversos representants de cercles d’estudiants i tots ells esmenten la figura de Francesc Ferrer. Corones de flors davant la paret de record als morts. Sortim de l’edifici. Més flors, aquest cop al monument a Théodore Verhaegen (1796–1862). Creuem l’Avinguda Franklin Roosevelt, corones al monument a Ferrer. Un triangle de cent roses vermelles porta el nom de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola. Acabem al monument a St. V. cantant l’himne dels estudiants i algunes cançons divertidament anticlericals, entre elles Abas la calotte.
A quarts de dues, recepció a l’Ajuntament. L’Alcalde ja no es treu la gorra d’alumne de la ULB, com la majoria dels assistents. Cançons, cervesa, signatura d’un conveni de les dues universitats amb la Ciutat, …
A la gare du Midi, mentre espero el TGV a París -1h 20m de connexió còmoda en un ambient de treball facilitat per una wi-fi gratuïta- intercanvio SMS’ amb l’Alcalde –amic vell i veritable i membre del Comitè d’honor de la Fundació Ferrer- i li agraeixo la intensitat emotiva de la jornada.
Afortunadament, el meu dia és un mosaic policrom d’activitats i moments més o menys coherents amb el projecte vital d’un humanista liberal. Les classes, la reflexió sobre la resolució de problemes jurídics, els intercanvis de punts de vista confrontats, amb suavitat o amb força, però en la mesura que depèn de mi, amb elegància, els dinars amb col•legues, amics o coneguts, els sopars amb la gent estimada,… configuren una successió d’oportunitats per gaudir de la vida. No són deures, en el sentit clàssic del terme. Llegir o escriure a la biblioteca és, normalment un plaer… i quan existeix un termini inexorable, la tensió experimentada desperta les potencies de l’ intel•lecte i de la intuïció i el bolígraf de punta suau, com una ploma, llisca ràpidament sobre el paper i van emergint les idees, les propostes, les armes d’un combat pacífic però ferm per un o altre objectiu.
I s’haurà fet tard. Noto el dolor als dits de la ma i una migranya incipient. També les ganes de compartir la troballa al si del cercle més íntim i somriure, per la satisfacció interior de l’èxit i pel desconcert provocat en l’ interlocutor o, sovint, l’ interlocutora que et mira amb els ulls molt oberts per les coses que et porten al clímax, compensat per l’anticlímax de saber que tu ets així, que no tens remei i que continuaràs sempre en l’equilibri difícil entre els temes concrets, dels qui t’han demanat consell, i els temes abstractes, als que viatges de seguida que la realitat no et pressiona de forma immediata.
A l’esmorzar de Sant Jordi al Palau de Pedralbes, animació i bon ambient. Saludo a un amic que ara ocupa una alta responsabilitat i em diu: ja puc marxar, el president Montilla ha rebut una excel·lent resposta a la seva invitació, no cal que em quedi. Penso el mateix, que he anat per fer caliu, per ser al costat del president i que enguany no cal. Quina llàstima, però, la missa de Sant Jordi a Palau, amb la primera dama vestida del color litúrgic del dia. Ningú pensarà mai que molts catalans hem hagut de recórrer a la cirurgia [filosòfica] a l’estranger, per recuperar els òrgans [intel·lectuals] amputats per la religió integrista representada pel culte catòlic a aquest Sant Jordi inexistent i els seus sacerdots (més o menys pederastes)? Millor faríem de recordar aquell altre Jordi, bisbe arrià, perseguit per heterodox, contrari a la trinitat, precursor de les llibertats.
ATENEO DE MADRID SECCIÓN DE CIENCIAS JURÍDICAS Y POLÍTICAS Martes 28 de abril de 2009 a las 20,00 horas Presentación de “ÁGORA, grupo para el Diálogo” Intervienen: • D. Enrique Múgica Herzog, Defensor del Pueblo • D. Ignacio Merino, Presidente de ÁGORA, escritor e historiador. Presenta y modera: D. Francisco Javier del Barrio Guitián, Presidente de la Sección de Ciencias Jurídicas y Políticas. Salón de Actos Calle del Prado, 21
Montecarlo, la mañana ligeramente lluviosa no impide una escapada al Museo Oceanográfico de Mónaco y una agradable sorpresa. En la placa que conmemora la inauguración del Instituto en 1910, el Gobierno de S.M. El Rey de España aparece representado por un librepensador ilustre y científico eminente, Odón de Buen. El hallazgo me hace sentirme orgulloso de ser compatriota del profesor de la Universidad de Barcelona, perseguido por la Iglesia y por los sectores ultramontanos de la sociedad de su tiempo.
Ahir, a les 19:00 hores, Biblioteca Pública Arús. Josep Brunet és l’amfitrió cordial de la presentació del nou llibre de Dolors Marín La semana tràgica – Barcelona en llamas, la revuelta popular y la Escuela Moderna, editat per La esfera de los libros. Dolors Marín escriu com parla, amb un allau de paraules que li surten del cor, acompanyat d’un munt de dades que ofereix al lector, sovint, com una primícia de la seva tasca investigadora. Dic això i l’autora ho torna a demostrar al referir-se apassionadament al seu llibre. Dialoguem sobre l’enamorament de Dolors Marín amb Mossèn Cinto, sobre l’estigma històric injust del Partit Radical, sobre el moviment obrer i el combat per l’educació, sobre l’espiritisme, l’esperanto, les escoles laiques, el pacifisme dels republicans, el lliure pensament, el feminisme, la francmaçoneria, el trist paper de Narcís Verdaguer en l’escàndol del seu cosí Jacint i en la condemna de Francesc Ferrer. Al col·loqui Enric Cassanyes s’emociona amb els seus records, amb els relats de la setmana tràgica escoltats al seu avi, amb l’itinerari de la seva pròpia vida, amb el significat de l’acte al que assisteix, i ens emociona a tots. Una baula més de la cadena d’actes de l’Any Ferrer.
Veig el canal 3/24, com sovint, per seguir tard les notícies del dia i a un dels rètols que es mouen amb rapidesa a la base de la pantalla llegeixo que els creients senten menys angoixa que els agnòstics. Com no tinc cap altre referència, desconec l’origen d’aquesta conclusió, però no em sorprèn el missatge a un país d’influències clericals com el nostre. Qualsevol dia llegirem que els catòlics del Barça contemplen l’aproximació de punts del Madrid a la Lliga amb més excitació que els budistes del mateix Club. La qüestió és el marketing de la religió (i, sobretot, de la que es considera titular o propietària del país) en aquesta època d’incredulitats. En realitat, l’angoixa sobre la finitud dels humans és completament natural. Ens desagrada arribar al límit de la nostra vida. El que és artificial, realment, és tractar de superar l’angoixa amb el recurs als mites d’ultratomba. El que es malaltís és l’alegria davant la mort, com ha reflectit amb cruesa la pel·lícula Camino dirigida per Javier Fesser a la factoria de Jaume Roures. Al límit, el suïcidi teo-terrorista és la caricatura tràgica de la deshumanització. Al contrari, els lliurepensadors conreem l’ humanisme del combat per una vida millor per a cadascun de nosaltres i per a tothom.
A las 11:15, servicio dominical en All Souls, en Lexington Av y la 79. Entre las reflexiones expuestas, la distinción entre la simple ignorancia (lo que no conocemos), la ignorancia deseada (lo que nos imponemos a nosotros mismos no saber) y la alta ignorancia (la aceptación racional de cuanto no sabemos).
La revista DIALOGAL em pregunta com exponent del lliurepensament quines serien les meves vacances ideals i posa la mateixa qüestió a militants de diverses religions o creences. Responc d’aquesta manera:
Les meves vacances ideals es construirien sobre la idea de que la conducta humana requereix el manteniment de certes pautes regulars susceptibles de combinar treball, descans, vida social i afectiva i espais per a la creativitat, la formació, la reflexió i el plaer. Des d’aquesta perspectiva la meva opció es decantaria per quinze dies naturals de vacances cada trimestre combinats amb vuit dilluns festius durant els mesos en els que no es fessin vacances. Aquest esquema substituiria tots els altres règims de celebracions civils i religioses i cada ciutadà podria destinar el temps alliberat d’aquesta manera a les seves preferències personals, incloses les vinculades a creences o conviccions.
Què faria amb els meus vuit caps de setmana de tres dies? Sens dubte, passar-los a l’Empordà, a un petit Mas en el que conservo la meva biblioteca i els meus arxius, dedicat a la lectura i al pensament lliure. I amb les quatre quinzenes? Les meves preferències tendeixen al següent:
- Una quinzena a una universitat estrangera per impartir dues o tres lliçons i, sobre tot, per conversar amb els col·legues sobre els seus avenços en la recerca jurídica, sobre la seva visió política, sobre l’evolució dels seus afanys.
- Una altra quinzena entre Paris i Brussel·les, per beure de les fonts de la laïcitat i de l’humanisme lliurepensador, per a conversar amb els amics, per a assajar novetats gastronòmiques i visitar alguns museus.
- Una tercera quinzena per descobrir els indrets més bells del món, a prop de la natura més verge o de les persones més interessants, tractant de comprendre la complexitat del món, la riquesa de la seva geografia física i humana, les contradiccions en el respectiu desenvolupament amb relació a la vella Europa en la que he viscut.
- I una quarta quinzena, finalment, a l’Empordà, al Mas Lilou, rebent la visita d’amics per a llargues tertúlies nocturnes, per rellegir els clàssics de les disciplines humanistes, per passejar i recuperar el contacte amb la natura.
[Publicat amb petits retocs a Dialogal, estiu 2008, núm. 28. pàg. 22]
ASSOCIAZIONE NAZIONALE DEL LIBERO PENSIERO “GIORDANO BRUNO”.
Aderente all’Union Mondiale des Libres Penseurs e all’International Humanist and Ethical Union.
www.periodicoliberopensiero.it
Domenica 17 febbraio 2008 – ore 16.30.
A Piazza Campo dei Fiori convegno.
Le nostre radici laiche: libertà e giustizia.
Deposizione corone e saluti: Sindaco Comune di Roma o suo delegato, Presidente Associazione Nazionale del Libero Pensiero “Giordano Bruno”, avv. Bruno Segreinterventi:
Mario Alighiero Manacorda (il rogo di Giordano Bruno).
Francesco De Martini (il cosmo infinto).
Maria Mantello (uscire dallo stato asinino).
Gianni Ferrara (il baluardo laico della Costituzione).
Federico Coen (liberi dai concordati).
Franco Ferrarotti (libertà e giustizia).
Letture bruniane a cura di: Marianna Arbìa, Fabiola Perna, Alessandra De Angelis, Carlotta Spizzichino, Arianna Zapelloni Paviapartecipazione artistica:Armando Profumi – mimoCentro Studi Enrico Maria Salerno (Laura Andreini Salerno, Fabio Cavalli, Valentina Esposito)Silvio Fiorelli e Ass. Culturale 321 JAGAD – Artisti & lavoratori dello spettacoloIntermezzi per voce, chitarra ed armonica di Geovani Ciconte, Filippo Bizzaglia ed Alessandra De Angelisperformance art di Maria Teresa Lubranopresenta: Antonella Cristofaro.
