You are currently browsing the tag archive for the ‘Memòria històrica’ tag.

PONENCIA IFLRY I LYMEC2-JOVES CATALANS EN EL MOVIMENT…

L’any 2002, Josep Soler i Santi Castellà preparaven un llibre sobre la història curta d’Esquerra Democràtica de Catalunya als anys setanta i de l’activisme liberal demòcrata al voltant del professor Trias Fargas. Em van demanar un article sobre els joves de la tribu i vaig redactar un text lliurat als editors el 15 de maig de 2003. Recentment, en Santi m’ha confirmat que el projecte dorm i que no és previsible que es desperti… Publico ara aquell “paper”, sense treure ni afegir ni una coma i el sotmeto al judici benvolent del lector.

Quién diría, si sólo ha leído La Regenta, que Oviedo es una ciudad liberal. Y, sin embargo, véase la muestra: el monumento a Rafael de Riego. Y, muy cerca, la calle dedicada a Mendizábal, que ha resistido el paso de las dictaduras… Y el recuerdo en el nomenclátor de los constituyentes de Cádiz. Paseo matutino con Mariano Abad, que se detiene en cada rincón para explicarnos su pequeña historia.

invitation colloque 1er septembre 2010 à Vichy

Mercredi 1er septembre 2010 de 14h30 à 18h00
Auditorium Eugénie – Centre des Congrès
19, Rue du Parc – 03200 VICHY
GRAND ORIENT DE FRANCE
16, rue Cadet – 75009 PARIS – FRANCE

No le conocí ni tuvimos contacto epistolar, pero es como si hubiéramos compartido largas veladas en la biblioteca del Mas Lilou, sentado él en uno de los sillones y escuchándole en completo silencio hablar durante horas y horas del presidente Manuel Azaña. Leo su necrológica en EL PAÍS, pues acaba de fallecer el domingo pasado en Cuernavaca a los 88 años de edad. En los inicios de la transición, un viejo republicano me hablaba a menudo de l’asanya y he de confesar que tardé unos días en descubrir que se trataba del presidente Azaña… En 1986  leí de un tirón la segunda edición, la de 1982, que había substituido a la censurada de 1972, en la que al parecer molestaban al ministro del ramo expresiones como espadón o ciertas alusiones al Ejército o a la Iglesia, de La vocación de Manuel Azaña (Alianza). De la mano de Marichal descubrí la grandeza de Azaña como un burgués intelectual liberal, comprometido al servicio de la República y, por tanto, de la construcción de la convivencia sobre el afán de alcanzar la Justicia a través del Derecho. El humanismo de quien en 1917 había dicho en el Ateneo de Madrid: el pueblo español tiene derecho a volver la vista atrás para algo que no sea empapar su corazón en hiel, o de quien en 1930 definía la política como confianza en el esfuerzo, optimismo, [pues] no hay política de hombres desengañados, de hombres tristes…

Marichal ha sido, sin saberlo, mi tutor en el republicanismo concebido como un ideal político, mi profesor sobre la vida y, sobre todo, la obra de Azaña y una prueba más de cómo mi generación, cuando quiso salir de la miseria intelectual y de la mediocridad cultural de la España nacional católica, sólo halló la ayuda de los transterrados. Afortunadamente. Gracias, profesor Marichal.

 

 

Samedi 22 mai 14h

place du Luxembourg-Bruxelles

Rassemblement

CONTRE L’IMPUNITÉ DU FRANQUISME
En solidarité avec les victimes
Soutien au Juge Garzón

En solidaridad con las víctimas
Verdad, Justicia, Reparación
CONTRA LA IMPUNIDAD DEL FRANQUISMO

FORO DE LA MEMORIA DE BÉLGICA asbl
Rue des Foulons 47- 1000 Bruxelles
Tél : 0488/878089
foromemoriabelgica@gmail.com

Escribo en el Mas Lilou mi discurso para la sesión necrológica de la Academia dedicada a  Joaquín Forn Costa y, en concreto, investigo sobre sus lazos con la llamada Escuela de Barcelona. Han sido dos días excepcionales de inmersión en la Barcelona de los años cuarenta y, sobre todo, cincuenta. Me apercibo de la cantidad  de personas que no aparecen, prácticamente, en la Red y, sin embargo, existieron, vivieron, lucharon… y hoy están en una especie de limbo. Afortunadamente, todavía  nos quedan los libros. He puesto a prueba mi biblioteca y, con la ayuda de algunos volúmenes prestados por la de la UB, creo que ha obtenido una buena calificación.

Entre los documentos esparcidos sobre la mesa, hallo dos frases de Alejandro Casona, exiliado en Buenos Aires hasta 1963, destinatario constante de las iras de nuestro nacionalcatolicismo:

Ella no te necesita. Tiene tu recuerdo, que vale más que tú.

No hay ninguna cosa seria que no pueda decirse con una sonrisa.

 El Vicepresident Carod-Rovira acull al Palau Robert la presentació del llibre Entre el poder i la societat – El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya de Xavier Domènec Sampere a càrrec del propi autor i de dos antics vicepresidents del CNJC, Jordi Serrano i Joan-Francesc Pont. El llibre ha estat editat per la Fundació Francesc Ferrer Guàrdia a la col.lecció MLP Edicions – Quaderns d’Història.

 

A les 19:00 hores al Palau Robert, a un dels ben condicionats espais de reunió al jardí del Palau, pròpiament, el vicepresident de la Generalitat i el president de la Fundació Francesc Ferrer convoquen l’acte de presentació del llibre Entre el poder i la societat. El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, 25 anys de democràcia juvenil. L’autor, Xavier Domènec, ha realitzat un molt bon treball, un treball d’historiador, atès que la seva edat no li va permetre ser contemporani de moltes de les coses sobre les que ha investigat. Entre el públic, molts amics dels temps inicials del Consell i molts dels càrrecs posteriors, fins arribar a l’equip actual. La Fundació ha gaudit d’una independència total a l’hora d’actuar com centre de recerca i com editora, concedida pel propi CNJC, el que ha permès al meu parer donar a la llum un document sense més biaixos que els de qualsevol obra humana realitzada de bona fe.

 A la meva intervenció, no puc evitar referir-me a algunes experiències personals viscudes, sobretot, entre 1980 i 1985. El Consell neix de la unitat antifranquista al moment en que, amb lògica liberal democràtica, la unitat obre totes les seves possibilitats a la pluralitat i la pluralitat es descobreix a ella mateixa com capaç de bastir una unitat, que ja no és de combat, sinó que és institucional. Precisament per aquest motiu, la Generalitat provisional del president Josep Tarradellas, al si del Departament de Cultura del conseller Pere Pi-Sunyer, concep el Consell com una administració institucional de base associativa i funcionament democràtic i li reconeix el dret d’audiència, un mecanisme participatiu molt poc desenvolupat llavors al nostre país. La Llei de 1985, de la que l‘Oriol Balaguer i jo ens sentim legítimament orgullosos,  i les reformes posteriors han confirmat aquella intuició inicial.

 Entre els trets caracteritzadors del Consell, destaco la transversalitat i el consens, dues aspiracions que mereixien i mereixen la realització dels millors esforços. Explico algunes coses sobre les relacions internacionals del Consell i sobre l’aprenentatge actiu del joc diplomàtic. D’aquella primera època del Consell van néixer moltes iniciatives de treball associatiu i una d’elles va ser, precisament, la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, creada el 31 de desembre de 1987. Abans i després, gent del moviment laic i progressista ha fet  tot el que ha pogut pel progrés del CNJC, al costat de representats d’altres opcions. Per totes aquestes persones expresso un gran respecte.

 

 

Gabriel Plana i Gabernet: Josep Roca i Galès, Fundació Roca i Galès – Cossetània edicions, Valls, 2007 (79 pàgines).

Gabriel Plana (Barcelona, 1951), doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona, dialoga en aquest llibre amb la persona i l’obra de Josep Roca i Galès (1828-1891), el que dona com a resultat una biografia viva del personatge. La seva vida i la seva activitat política es descriuen com les dues cares d’una mateixa moneda, doncs, efectivament, Josep Roca basteix el seu projecte vital sobre l’acció al servei dels seus conciutadans. Aquesta acció es traduiria en una militància optimista pel progrés articulada, sobretot, en la promoció del cooperativisme, qüestió central del treball biogràfic de Plana. L’autor no defuig tampoc l’enfrontament entre el proteccionisme de Roca i el lliurecanvisme, contraposició que explica, a més, la dialèctica Barcelona-Madrid durant més d’un segle. El missatge de l’autor va més enllà de portar-nos la vida d’un home excepcional i ens trasllada la concepció del cooperativisme com una opció de vida, l’associació, nascuda de la fraternitat política i llavor del federalisme integral defensor de la pau i del diàleg com a formula de superació dels conflictes. Certament, Roca demostra sovint al llarg de la seva actuació primer com obrer i desprès com empresari el valor de la conciliació entre parts oposades per bastir solucions d’equilibri entre els interessos. De la mateixa forma, exemplifica la força expansiva del cooperativisme en la seva opció política republicana i en la seva pròpia fe en l’educació i en l’acció com fórmules de transformació i de millora social. Plana té l’encert de transmetre al lector aquestes vivències no només com un exercici històric sinó com la incitació a revisitar el passat per aprendre avui de les seves lliçons. Al descobrir-nos un Josep Roca envejablement actual, paradoxalment molt desconegut, Plana ens fa recuperar una part de la nostra història col·lectiva i activa així la nostra memòria, en el millor sentit d’aquest concepte: la reconstrucció dels llaços que ens uneixen a una llarga cadena d’homes i dones que ens han llegat el millor d’ells mateixos.  

Escrit per a Cooperació catalana [i publicat al número 310, maig de 2008, pàg. 20]

 

Categories

Arxiu

RSS i Marcadors Socials

AddThis Feed Button Bookmark and Share BlogESfera Directorio de Blogs Hispanos - Agrega tu Blog
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.