You are currently browsing the tag archive for the 'Memòria històrica' tag.
Escribo en el Mas Lilou mi discurso para la sesión necrológica de la Academia dedicada a Joaquín Forn Costa y, en concreto, investigo sobre sus lazos con la llamada Escuela de Barcelona. Han sido dos días excepcionales de inmersión en la Barcelona de los años cuarenta y, sobre todo, cincuenta. Me apercibo de la cantidad de personas que no aparecen, prácticamente, en la Red y, sin embargo, existieron, vivieron, lucharon… y hoy están en una especie de limbo. Afortunadamente, todavía nos quedan los libros. He puesto a prueba mi biblioteca y, con la ayuda de algunos volúmenes prestados por la de la UB, creo que ha obtenido una buena calificación.
Entre los documentos esparcidos sobre la mesa, hallo dos frases de Alejandro Casona, exiliado en Buenos Aires hasta 1963, destinatario constante de las iras de nuestro nacionalcatolicismo:
Ella no te necesita. Tiene tu recuerdo, que vale más que tú.
No hay ninguna cosa seria que no pueda decirse con una sonrisa.
El Vicepresident Carod-Rovira acull al Palau Robert la presentació del llibre Entre el poder i la societat – El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya de Xavier Domènec Sampere a càrrec del propi autor i de dos antics vicepresidents del CNJC, Jordi Serrano i Joan-Francesc Pont
El llibre ha estat editat per la Fundació Francesc Ferrer Guàrdia a la col.lecció MLP Edicions – Quaderns d’Història.
Gabriel Plana i Gabernet: Josep Roca i Galès, Fundació Roca i Galès – Cossetània edicions, Valls, 2007 (79 pàgines).
Gabriel Plana (Barcelona, 1951), doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona, dialoga en aquest llibre amb la persona i l’obra de Josep Roca i Galès (1828-1891), el que dona com a resultat una biografia viva del personatge. La seva vida i la seva activitat política es descriuen com les dues cares d’una mateixa moneda, doncs, efectivament, Josep Roca basteix el seu projecte vital sobre l’acció al servei dels seus conciutadans. Aquesta acció es traduiria en una militància optimista pel progrés articulada, sobretot, en la promoció del cooperativisme, qüestió central del treball biogràfic de Plana. L’autor no defuig tampoc l’enfrontament entre el proteccionisme de Roca i el lliurecanvisme, contraposició que explica, a més, la dialèctica Barcelona-Madrid durant més d’un segle. El missatge de l’autor va més enllà de portar-nos la vida d’un home excepcional i ens trasllada la concepció del cooperativisme com una opció de vida, l’associació, nascuda de la fraternitat política i llavor del federalisme integral defensor de la pau i del diàleg com a formula de superació dels conflictes. Certament, Roca demostra sovint al llarg de la seva actuació primer com obrer i desprès com empresari el valor de la conciliació entre parts oposades per bastir solucions d’equilibri entre els interessos. De la mateixa forma, exemplifica la força expansiva del cooperativisme en la seva opció política republicana i en la seva pròpia fe en l’educació i en l’acció com fórmules de transformació i de millora social. Plana té l’encert de transmetre al lector aquestes vivències no només com un exercici històric sinó com la incitació a revisitar el passat per aprendre avui de les seves lliçons. Al descobrir-nos un Josep Roca envejablement actual, paradoxalment molt desconegut, Plana ens fa recuperar una part de la nostra història col·lectiva i activa així la nostra memòria, en el millor sentit d’aquest concepte: la reconstrucció dels llaços que ens uneixen a una llarga cadena d’homes i dones que ens han llegat el millor d’ells mateixos.
Escrit per a Cooperació catalana [i publicat al número 310, maig de 2008, pàg. 20]
Mi respuesta al discurso del Juez Guzmán
Me costará olvidar el 17 de enero de 2008 y el cúmulo de emociones vividas durante el ingreso en la Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras de Juan Guzmán Tapia. Por ahora, éste es el texto completo de mi discurso de contestación, que durante el acto adoptó un formato reducido a la duración reglamentaria de 15 minutos.
La meva intervenció a l’homenatge a Federica Montseny [amb una presentació de Jordi Serrano, sota el format amb el que es publicaria als documents de la Fundació Ferrer, número 30, amb excepció de la coberta i de les fotografies]
