You are currently browsing the tag archive for the ‘Religió’ tag.

Si la mayor parte de personas que se han ocupado del calendario y de la pervivencia de fiestas, nuevas o viejas, entre semana, han estado y están de acuerdo en la conveniencia de substituir el azar por el sentido común, ganando terreno el partido de los que querríamos concentrar en los lunes cualquier tipo de celebración, como se ha hecho en otros lugares, resulta sorprendente constatar que un país en crisis como el nuestro esté hoy a punto de culminar unas mini-vacaciones de cinco días.

Una de las fiestas que la Iglesia Católica Romana defiende en España con mayor rotundidad es la de hoy, la Inmaculada Concepción. El mito, el dogma, la creencia o la devoción se hallan en el origen de la misma, aunque resulte curioso constatar que poquísima gente conoce su significado. El tema fue objeto de debate durante siglos y, sin ir más lejos, Orígenes o Tomás de Aquino -y toda la escuela dominica- negaron que tuviera vigencia alguna. Fuera de la Iglesia, resulta ilustrativo leer a Mark Twain (Reflexiones contra la religión, Trama, Madrid, 2001, págs. 24-25) que sitúa los antecedentes de la cuestión en el hinduísmo y en la figura de Krishna.

El mito se ha utilizado durante siglos contra la libertad de pensamiento y contra la libertad de la ciencia. En 1497 la Universidad de París estableció como condición para obtener el doctorado el juramento de defender para siempre que la Santísima Virgen fue concebida sin pecado. Lo mismo hicieron las universidades de Colonia (1499), Maguncia (1501) y Valencia (1530). En España, incorporaron entre sus rituales un juramento similar las universidades de Sevilla, Granada, Alcalá, Santiago, Zaragoza, Toledo, Baeza, Valadolid, Barcelona, Salamanca, Oñate, Huesca, Osuna, Oviedo y Sigüenza. En otros países, Bolonia, Nápoles, Colonia, Viena, Lovaina, México, Lima,… Los profesores de la Universidad de Coimbra prestaron el juramento de defender la inmaculada concepción de María en 1646 y, a partir de entonces, los estudiantes quedaron obligados a hacerlo para graduarse. El dogma de la Inmaculada Concepción no fue declarado por Pío IX hasta el 8 de diciembre de 1854 -como se recuerda cada año desde el balcón de la antigua Embajada de España ante los Estados Pontifícios, hoy ante la Santa Sede-, sobre la conocida argumentación de Duns Escoto en la Sorbona: Potuit, decuit, ergo fecit. No puedo dejar de notar que si alguien creyera en un Dios omnipotente que hace todo lo que conviene, una persona con tal convicción se hallaría ante insuperables dificultades para comprender la Historia de la Humanidad…

En los años cuarenta del siglo pasado, el rector Enrique Luño Peña -como cuenta Alberto Oliart en sus memorias- obligaba a los recién licenciados a jurar en el acto de graduación este dogma, bajo el cuadro de la Inmaculada que desde entonces preside el Paraninfo de la Universidad de Barcelona, en cuyo testero vino a substituir a la efigie del Rey o de la Reina, circunstancia en la que nos hallaremos hasta que alguien se dé cuenta de que el catolicismo ya no es una religión de Estado.

La fiesta se celebra el 8 de diciembre por ser éste el día de la proclamación del dogma, pero las iglesias siria y caldea lo hacen el 9 de diciembre, como los armenios, los etíopes, el 7 de agosto; y los católicos coptos, el 10 de diciembre.

En España, la absurda y contraproducente coincidencia de dos fiestas separadas por un solo día laborable, podría resolverse -mientras no se trasladen todas las conmemoraciones al lunes-, mediante la  celebración de la Inmaculada Concepción por la Iglesia Católica el 6 de diciembre, perfectamente posible, si, como se ha visto, la fecha no parece más que un accidente histórico, que no goza de aceptación universal. A mayor abundamiento, el 8 de diciembre es un día laborable, como mínimo, en México, Australia, Francia, Alemania, Grecia, el Reino Unido y muchos otros países, por lo qe  no parece que hubiera de tener la menor trascendencia su supresión del calendario oficial.

Joffre Villanueva em fa arribar, via Fabian Mohedano, un enllaç a la web Germinans germinabit, un portal del tradicionalisme catòlic més estricte, dedicat, sobretot, a criticar per desviacionista i moderna la jerarquia catòlico-romana. Lluis, Cardenal Sistach, és un dels destinataris preferits de la web. Critiquen, per exemple, les anomenades absolucions col·lectives que deuen ser una mena d’amnisties periòdiques de les penes de l’infern no subjectes al procediment personalitzat de la confessió auricular… [la confessió dels catòlics, un mecanisme de destrucció de la llibertat de consciència  rebutjat ja per molts capellans... cinc segles després de la Reforma]. Els de Germinans viuen a la clandestinitat i amaguen els seus noms. Tracto d’informar-me sobre ells i descobreixo un article de Jordi López, exdirector general d’afers religiosos de la Generalitat de Catalunya, militant del PSC. Jordi López critica als de Germinans per mil motius raonables i comprensibles… i per ser una societat secreta. Diu que sempre ha odiat les societats secretes, així sense matisos. Poc ha llegit en Jordi López sobre el tema, la veritat, perquè a Espanya les societats secretes han estat un element insubstituïble del combat contra l’absolutisme, la reacció i la gent com els enemics d’en López, la tribu carlina de Germinans

Rosa Regàs, Joan F. Pont i Lluís Monerris

Rosa Regàs, Joan F. Pont i Lluís Monerris

Reprodueixo la crònica de Lluís Monerris, a la web de la Lliga:

La Lliga per la Laïcitat ha engegat una campanya per parlar de laïcitat als instituts públics amb el suport de 6 organitzacions juvenils: 3 federacions que treballen en l’àmbit del lleure associatiu (Acció Escolta de Catalunya, l’Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya i ESPLAC – Esplais Catalans); i 3 sindicats d’estudiants (AEP – Associació d’Estudiants Progressistes, AJEC – Associació de Joves Estudiants de Catalunya i Estudiants en Acció).

Amb l’objectiu que sigui l’alumnat el principal protagonista d’aquesta discussió, la campanya “Que no t’expliquin històries!” va dirigida als nois i noies, entenent que no se’ls pot marginar del debat sobre la religió dins les escoles públiques. Aquesta campanya és una eina innovadora per tal que nois i noies comptin amb elements que els ajudin a reflexionar i pensar sobre les diferents maneres d’interpretar el món.

L’acte ha estat presentat per Joan Francesc Pont, portaveu de la Lliga per la Laïcitat, Rosa Regàs, escriptora i “padrina laica” de la campanya, i Lluís Monerris, Coordinador general de la Lliga per la Laïcitat.

Joan Francesc Pont ha remarcat que l’activisme juvenil és qui decideix prendre la bandera de la laïcitat i portar-la al nucli dels centres escolars. En aquest sentit, ha posat l’accent en que aquesta proposta parteix de l’objectiu de construir un espai públic per a tothom, per conviure en pau i harmonia i començant per l’escola que és un dels principals espais de formació dels ciutadans.

Segons Pont, l’escola concertada no està desenvolupant el paper que li pertocaria fer, que és el de suplir les mancances de la xarxa pública de centres educatius, amb l’objectiu d’enfortir la mateixa xarxa pública.

És necessari que l’associacionisme laic i progressista alci amb força la seva veu per fer arribar el seu punt de vista en un espai – públic i mediàtic – en el qual l’Església Catòlica té moltes més facilitats d’accés, i a més, ho fa d’una forma molt més agressiva. Com a conseqüència: “Potser toca que la laïcitat adopti un paper més agressiu”.

Rosa Regàs ha senyalat que l’estat no només ha de ser laic, sinó que també ha de ser lliure de pressions i imposicions, característiques que actualment no es donen a l’Estat espanyol. “La base de la igualtat de tota persona que va a l’escola pública passa necessàriament perquè l’escola sigui laica”.

Ha continuat la seva intervenció fent una crítica al contradictori “favor” que l’escola concertada està fent en la construcció dels ciments d’un sistema educatiu progressista i avançat a Catalunya, d’acord amb els principis de la igualtat, de la coeducació i de la laïcitat. L’escola concertada està pressionant al govern de la Generalitat en el procés de negociació de la futura Llei d’Educació de Catalunya per mantenir els seus particulars privilegis, en detriment de l’escola pública.

Lluís Monerris ha explicat que la campanya consisteix a obrir el debat a les aules. Per això s’ha editat un DVD que ajuda a entrar en aquesta discussió, i una guia d’acompanyament que proposa una sèrie d’activitats a desenvolupar a l’aula. Aquests materials s’han enviat a tots els IES públics de Catalunya.

La Lliga per la Laïcitat té presència en la pràctica totalitat dels centres educatius d’educació secundària, de la mà de les organitzacions sindicals, de renovació pedagògica, les associacions de mares i pares o les associacions d’estudiants, que recolzen la Lliga per la Laïcitat.

S’espera que aquesta campanya contribueixi a enfocar el debat sobre l’educació, i el centre educatiu, com aquella institució que ha de contribuir a que els nois i noies adquireixin els seus propis criteris ètics i cívics.

Actua i participa-hi!

Unitarian Universalist minister Kimi Riegel defined liberal religion as

To be a liberal according to my favorite scripture, Merriam-Webster, is be open minded, is to be free from the constraints of dogmatism and authority, is to be generous and to believe in the basic goodness of humankind. Religion is defined as that which binds us back or reconnects us to that which is ultimately important. Thus religious liberals are those that are connected, through generosity and openness, to the most important aspects of life. And there in lies the challenge. If we are open minded and not bound by authority who or what decides those matters of ultimate importance?

Ser mujer en el Opus Dei
Isabel de Armas, Foca, Madrid, 2002.

Isabel de Armas, periodista en actiu, explica ara, en forma de cartes a una jove de divuit anys que s’interessa per l’Opus Dei, la seva experiència de nou anys de militància en aquesta organització de l’Església Catòlica Romana, entre 1966 i 1974. L’interès d’aquest llibre rau en diversos factors: la distància intel·lectual i afectiva que dóna el temps transcorregut, les conviccions cristianes de l’autora i la seva adscripció “de base” a la institució en la que no va ocupar càrrecs rellevants, així com el fet de centrar-se en la part femenina de l’Opus Dei, notòriament desconeguda. Isabel de Armas subtitula el treball com “tiempo de recordar” i, en efecte, se submergeix en una època del país i de la seva trajectòria vital força diferents a l’actual. A diferència d’altres obres més superficials i anecdòtiques, el conjunt de “enormes minucias”, en paraules de l’autora, que són explicades críticament, posen de relleu que el mètode opusdeístic es basa en la completa destrucció de la personalitat, en la supressió de l’autonomia moral i en la subjecció completa a l’autoritat dels superiors. Existeix un doble llenguatge sempre en allò que diu l’Opus Dei: la llibertat, la veritat, la religió, la “santa coacció”, el suposat pluralisme… són sempre valors subordinats a l’obediència a una estructura plenament jerarquitzada, en la que ja no impera la violència física dels monestirs sinó la brutal anihilació de l’esperit. L’Opus Dei, calvinista en reconèixer en la “recompensa econòmica” un signe d’elecció divina, és radicalment anti-luterà [i, per tant, antimodern] quan condemna, sobretot, el lliure examen.

L’obra d’Isabel de Armas, oportuna en un país en el qual els col·legis de l’Opus Dei —pedrera dels nous i joves militants— han accedit al finançament públic, ha d’ajudar al coneixement dels perills gravíssims que l’Opus Dei comporta per a l’educació en llibertat de les noves generacions, atès que persegueix per tots els mitjans la “mort” intel·lectual dels seus neòfits i la seva transformació en dòcils instruments de la maquinària burocràtico-religiosa més poderosa del món.

Publicat a Espai de Llibertat, núm. 33, primer trimestre de 2004.

Categories

Arxiu

RSS i Marcadors Socials

AddThis Feed Button Bookmark and Share BlogESfera Directorio de Blogs Hispanos - Agrega tu Blog
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.