You are currently browsing the tag archive for the ‘UB’ tag.
Rebut fa uns segons al meu correu:
me llamo O.S. Z. B. alumno de Ciencias empresariales y quisiera pedirle por favor si puede confirmar la nota de operaciones y logistica para que pueda tramitar el titulo .
La plataforma dels professors associats de la Universitat de Barcelona publica un manifest conjunt, al que diu, entre altres coses:
― La precarietat laboral del professorat associat ―el segon col·lectiu docent més nombrós de la Universitat― que, tot i impartir les tres quartes parts de la docència d’un titular, cobra menys d’una quarta part del seu sou (menys de 500 euros mensuals amb una cotització que no arriba a mitja jornada).
― Els possibles acomiadaments i retallades salarials. Pel mateix volum de feina, sous per sota dels 400 euros (12 euros / hora).
― La manca total de suport i reconeixement de la recerca del professorat associat, tot i que la Universitat se’n beneficia econòmicament.
EL RECTOR DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
es complau a convidar-vos a
la presentació del llibre La Universitat de Barcelona. Libertas perfundet omnia luce. Història dels ensenyaments (1450-2010)
que tindrà lloc el dimecres 16 de març, a les set de la tarda, a l’Aula Magna de l’Edifici Històric, Gran Via de les Corts Catalanes, 585.
Intervindran a l’acte el Dr. Antoni Mirambell, síndic de Greuges de la Universitat de Barcelona, i els Drs.Josep Maria Fullola, Francisco Gracia i Jordi Casassas, coordinadors del llibre
Universitat de Barcelona Departament de Dret Financer i Tributari
Avda. Diagonal, 696, desp. 311 08034 Barcelona Tel. 93 402 44 79 – E-mail: fundacionpontylancuentra@ub.edu
CONVOCATORIA DE LA CUARTA SESIÓN DEL CURSO 2010-11
Proyecto de investigación SDTE III 2010-15
Fecha: Sábado, 19 de febrero de 2011. De 09:30 a 14:00 horas puntualmente.
Lugar: En la Sala de Juntas de la planta baja de Diagonal, 696 de la Facultad de Economía y Empresa.
1ª ponencia.- La responsabilidad penal de las personas jurídicas por la comisión de delitos contra la HaciendaPública.
Ponente: Dr. José Miguel Martínez-Carrasco Pignatelli, Profesor Titular de Universidad de Derecho financiero y tributario (UAB).
2ª ponencia.- La entrada y registro en el domicilio de las personas físicas y jurídicas por parte de la Administración tributaria.
Ponente: Genís de Tera Álvarez, Abogado.
3ª ponencia.- El código de buenas prácticas tributarias. Estudio crítico.
Ponente: Magín Pont Clemente, Abogado y Profesor Asociado de Derecho tributario.
N. B. La quinta sesión del Seminario se celebrará el sábado, 19 de marzo de 2011.
PLACA HOMENAJE DR. FULGENCIO MUÑOZ – 18.12.2010
Emili Echevarría, Jaume Segura Illa, José López Martínez, Cristóbal Salas, Jordi Viladot, José Arias Velasco, Conrado Font, Javier Sobrevals, Josep Clavera, Jaume Petit, Albert Rams,… entre muchas otras personas presentes, han representado a la generación de los pioneros de la asesoría fiscal española durante el desayuno-homenaje al Dr. Fulgencio Muñoz Espín, con motivo de su jubilación como profesor titular de Derecho tributario de la Universidad de Barcelona. Los mensajes de Rafael Figueroa, de Leonardo Cárdenas, de la decana Elisenda Paluzie y de numerosos amigos han sido una fórmula de unión espiritual con el más que concurrido acto, celebrado durante la sesión ordinaria del Seminario de Derecho tributario empresarial, persistentemente constante desde hace décadas cada tercer sábado de mes. La viuda del profesor Pont Mestres, Gloria Clemente, y la hija de Antonio Lancuentra, Pilar, han realzado con su presencia esta conmemoración de agradecimiento a quien ha servido conforme a su leal saber y entender a la academia, trasladando la experiencia práctica nacida de la cercanía con los contribuyentes hacia la transmisión del conocimiento. Una bandeja de plata recoge los pormenores del homenaje con la perennidad simbólica del metal noble.
Los temas de trabajo de la sesión han sido expuestos por Xavier Ros García, “la desestimación de la suspensión de actos tributarios y el resultado inequitativo de la aplicación automática de la prescripción” y por Magí Pont Clemente, “el juicio de culpabilidad en el procedimiento sancionador tributario”. Por último, el Seminario ha analizado el reciente Decreto-Ley de medidas fiscales anti-crisis.
Emili Echevarría, Jaume Segura Illa, José López Martínez, Cristóbal Salas, Jordi Viladot, Josep Arias Velasco, Conrado Font, Javier Sobrevals, Josep Clavera, Jaume Petit, Albert Rams,… entre d’altres persones presents, han representat a la generació dels pioners de l’assessoria fiscal espanyola durant l’esmorzar – homenatge al Dr. Fulgencio Muñoz Espín, amb motiu de la seva jubilació com professor titular de Dret tributari de la Universitat de Barcelona. Els missatges de Rafael Figueroa, de Leonardo Cárdenas, de la degana Elisenda Paluzie i de nombrosos amics han estat una de les vies d’adhesió a un acte concorregut i alegre, celebrat durant la segona sessió ordinària del curs del Seminari de Dret tributari empresarial. La vídua del professor Pont Mestres, Gloria Clemente, i la filla d’Antonio Lancuentra, Pilar, han estat els dos referents simbòlics d’una commemoració arrelada a dècades de treball investigador. Una safata d’argent recull l’agraïment d’amics i companys
per la tasca de translació de l’experiència pràctica de relació amb els contribuents al coneixement acadèmic.
Un document del Deganat de la Facultat d’Economia i Empresa declara la seva obligació de preservar l’exercici dels drets fonamentals, com són el dret de llibertat religiosa i de culte; i el dret a la lliure expressió. Declara també la seva obligació de complir amb els compromisos adquirits per la Universitat de Barcelona, com el conveni entre la UB i l’Arquebisbat de Barcelona sobre el SAFOR d’1 d’agost de 1988 que cedeix al SAFOR l’ús d’una capella a la facultat.
La llibertat religiosa i de culte es formula a l’article 16.1 de la Constitució com llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats, tot aclarint el paràgraf tercer que cap confessió tindrà caràcter estatal. La Constitució, amb aquest precepte, va realitzar un trencament radical amb la Història compresa entre 1808 i 1931 i entre 1939 i 1978: va desposseir l’Església Catòlica Romana del seu caràcter de religió d’Estat.
La Història de la religió única d’Estat ha situat capelles, oratoris o altres espais religiosos a les seus dels governs, de les administracions, dels parlaments, de les universitats públiques o fins i tot dels clubs de futbol. Cap paper juguen a aquests llocs en l’actualitat, excepte si per alguna raó resultés convenient gaudir d’un espai ecumènic d’oració, si s’entén l’oració amb el seu significat més ample, d’intent d’elevació per damunt de les angoixes de la vida material. Les universitats públiques, víctimes en el passat no gaire llunyà de la intolerància clerical, destinatàries encara avui d’intents de laminació de la llibertat de recerca, no poden ser més que temples laics de la ciència i, per tant, la pèrdua del caràcter estatal del catolicisme romà, ha de traduir- se al seu si en l’ inexistència de llocs de culte privatius i excloents.
La llibertat ideològica, religiosa i de culte té una dimensió positiva, la possibilitat de professar i practicar en públic i en privat una opció filosòfica o confessional, i una dimensió negativa, l’atorgament de caràcter laic a les administracions públiques, a les que s’impedeix tenir una coloració determinada. El respecte a la llibertat ideològica, religiosa i de culte exigeix que el culte no es practiqui a les administracions públiques, excepte si adquireix una dimensió ecumènica en supòsits excepcionals, que no exclogui als humanistes.
Cap universitat pública de Catalunya manté un centre de culte privatiu i excloent al seu si, excepció feta de la Universitat de Barcelona. Només aquesta circumstància de singularitat per si sola ja hauria de fer reflexionar a les nostres autoritats acadèmiques. La jurisprudència constitucional i la del Tribunal Europeu de Drets Humans s’han pronunciat per l’exclusió dels signes religiosos identificadors d’una determinada fe de l’àmbit de les administracions públiques, per respecte a la ciutadania.
El conveni de 1988 és una opció entre les possibles de col·laboració entre una confessió i una administració pública. El seu caràcter únic –vint i dos anys després, la UB no ha signat cap conveni amb cap altra confessió- genera dubtes sobre la seva idoneïtat constitucional. Però, en qualsevol cas, l’establiment d’un centre de culte privatiu i excloent és il·legal, pel que significa de restabliment parcial del caràcter estatal del catolicisme romà, prohibit taxativament per l’article 16.1 de la Constitució.
Des de la més estricta no violència laica, des de la defensa acadèmica del lliure examen, des de l’exercici del lliure pensament i des de l’exigència de compliment del principi de laïcitat, que la jurisprudència ha construït sobre el sistema de valors constitucionals, així com de la llibertat ideològica, religiosa i de culte, NO A LA CAPELLA DE LA FACULTAT D’ECONOMIA I EMPRESA I NO AL CLERICALISME DELS SECTORS MÉS REACCIONARIS DEL CATOLICISME ROMÀ A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA, els mateixos que han començat una campanya a les aules contra la interrupció voluntària de l’embaràs.
L’actual Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona és el resultat de la fusió entre les antigues Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i l’Escola de Ciències Empresarials, aquesta darrera hereva de l’encara més antiga Escola d’Alts Estudis Mercantils. L’Escola d’Alts Estudis Mercantils va inaugurar una capella catòlica durant la dictadura franquista el 12 d’abril de 1962. La Facultat de Ciències Econòmiques, sota l’ impuls de certs professors franquistes i d’acord amb el nacional catolicisme imperant, va comptar també amb una capella des de l’ inici, que va desaparèixer amb les obres d’ampliació de les torres durant els anys noranta. La capella d’Empresarials es contempla a l’article 7 del Conveni entre l’Arquebisbat de Barcelona i la Universitat de Barcelona d’1 d’agost de 1988, a on es determina que l’Església Catòlica Romana gaudirà d’un espai d’us exclusiu i privatiu. A l’agost de 1996, vaig reduir la superfície de la capella de 135 metres quadrats a 54 metres quadrats. A l’agost de 2010 la Facultat ha fet desaparèixer la capella per ocupar l’espai destinat a nova secretaria. Les obres en curs per construir una nova capella a la sala d’estudis de l’edifici de Diagonal, 690 deuen ser la contrapartida a l’Església Catòlica Romana i als sectors de militància catòlica conservadora de la Facultat per la pèrdua de la capella d’Empresarials, un lloc de culte molt poc utilitzat des de fa dècades: és un problema de símbols, un combat clerical i un insult a la intel·ligència. Cap universitat pública de Catalunya, excepte la UB, manté una capella catòlica romana!
La creació o el manteniment d’una capella catòlica romana a l’espai d’una Administració pública, si no es justifica per motius històrics o artístics, que no és el cas, es una conducta contrària a la prohibició de que les confessions tinguin caràcter estatal, consagrada a l’article 16 de la Constitució. Vulnera la separació entre l’Església i l’Estat. Vulnera el principi d’igualtat, per privilegiar una confessió per damunt les altres. Seria diferent si es configurés com un oratori ecumènic, obert a les diverses confessions i fins i tot a l’ humanisme lliurepensador o com un espai de reflexió, model Universitat Pompeu Fabra.
Però, sobretot, l’erecció d’una capella catòlica romana a una universitat pública és un manca de respecte a la religió viscuda com un dret a una societat democràtica, un menyspreu a la llibertat de consciència i una agressió a tots els membres de la universitat que creuen, des dels catòlics oberts o liberals fins als lliurepensadors, que la religió és una opció personal, viscuda de forma natural als temples de cada confessió i que la universitat és un espai de llibertat acadèmica laica. Per respecte a la religió de la humanitat de la que parlava Raimon Panikkar, des del record dels professors liberals de la UB com Odón de Buen o Santiago Ramón y Cajal, entre molts d’altres, des de la defensa del principi de laïcitat i de la tolerància com un valor central de la convivència, NO A LA CAPELLA DE LA FACULTAT D’ECONOMIA I EMPRESA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA.
Novament algú amenaça amb convertir l’acte d’inauguració del curs acadèmic a la Universitat de Barcelona en l’escenari d’una protesta. Aquest cop el destinatari de les ires del grup promotor, acompanyat d’una tancada de personal al Rectorat, serà demà el president del Consell Social, Joaquim Coello. Es molt probable que aquest cavaller es mereixi ser combatut i criticat, jo mateix conservo a la memòria un motiu personal de disconformitat amb la seva manca d’equitat… però l’acte d’inauguració de curs no és l’espai adequat! No som als anys seixanta o setanta, amb una universitat al servei del franquisme, que requeria ser sacsejada per qualsevol forma d’interrupció de la normalitat. A l’any 2010, la Universitat de Barcelona ha d’oferir un espai per a la llibertat de la ciència i ha de ser la millor per atraure als millors. Desmuntar l’acte inaugural, transformar una festa de la intel·ligència en un festival reivindicatiu, ens fa mal a tots. L’equip rectoral és el responsable de que l’acte es desenvolupi amb brillantor: les negociacions, les protestes, els desacords… o abans o després.
25 seniors y 10 juniors en un seminario con algunas dificultades de participación para las zonas de España que ayer celebraron San José. Sigo pensando que deberíamos pasar todas las fiestas al lunes siguiente o, simplemente, declarar inhábil un lunes al mes. José María Tovillas borda el tema del contradictorio régimen tributario del llamado ajuar doméstico en el Impuesto sobre Sucesiones y sigue muy de cerca los avances de la jurisprudencia. María Dolors Torregrosa expone las modificaciones en el IVA que ya han entrado en vigor o que está previsto lo hagan en los próximos años. Magín Pont recupera una de sus preocupaciones clásicas: el cómputo de la prescripción de las infracciones a la luz de una inteligente sentencia de la Audiencia Nacional. Yo ensayo, por último, la necesidad de distinguir entre el silencio como inactividad administrativa -una anomalía- y el silencio como el resultado o la expresión de la actividad administrativa -un comportamiento ordinario-.
