Avui es realitza una reunió formal CDC-EDC a un despatx de Passeig de Gràcia, al costat de Banca Catalana. Assisteixen: Pujol, Colomines, Gasóliba, Sellarès, Parera, Valls, Roca, Trias, Alavedra, Creixells, Casals, Closas, Garrell, Pi-Caparrós i Pont. Jordi Pujol fa un resum dels darrers sis mesos. El Dr. Colomines s’escandalitza de que pugui entrar EDC a CDC i proposa reequilibrar el partit per l’esquerra. Per ell es prioritària la tasca d’alliberament nacional.

Miquel Roca explica que CDC no creu en la fabricació de nous partits de centre-dreta o de centre-esquerra, que al país li convé  la clarificació política i que el Reagrupament i el FNC ja no són actors polítics vàlids.

Ramon Trias confessa que l’aliança EDC-CDC li ha anat bé, però amb matisos, doncs l’únic partit que ha crescut realment és CDC. En qualsevol cas, declara que EDC vol anar amb CDC a les municipals, malgrat que li preocupa el dia després. Es pregunta: ens condemnarem a ésser un segon o tercer grup? Hi ha una coalició de facto PSUC-PSC-Pacte a on nosaltres hi perdem més que hi guanyem? Li preocupa que ens associem a gent no nacionalista i dogmàtica i que li estem fent el llit als marxistes. Reivindica la importància de les llibertats formals. 

L’encarregat de respondre és Miquel Roca. Es refereix a la no conveniència d’un acostament a UDC, sinó a la necessitat d’agafar el seu espai polític. Tampoc convé ERC que és antimarxista i antipujolista i –diu- nosaltres no ens carregarem en Jordi Pujol mentres existeixi el pujolisme. I, continua, l’ERC son pocs, minsos, tristos i vells. Estratègicament, el Pacte ha d’acostar-se a les centrals sindicals i, conclou, estem abocats a coincidir més amb el PSUC que amb el socialistes.  Ramon Trias Fargas necessita oposar-se als plantejaments del seu etern rival i salta: a set anys vista la política d’aliança amb l’esquerra és la desaparició de tots nosaltres!

El diàleg continua amb intervencions de Macià Alavedra, Jaume Valls, Ramon Trias i Miquel Roca i finalitzaamb una autoproclamaciò de Miquel Sellarès com a marxista i socialista  que posarà segur els pels de punta a Joan Cendrós quan li expliquin la reunió.