La reflexió de 1977 sobre les meves arrels i –diguem-ne, la meva identitat- no em va conduir a conclusions traumàtiques. Tinc un problema més de classe que d’identitat. Em sento molt lluny de les formes de vida i de pensament de molts dels companys de col·legi i més a prop de les amistats fetes a la universitat i a l’entorn polític i associatiu. Un detall, només, demostrava el llegat d’un passat d’aniquilació de la llengua, el meu nom al Registre civil. Els meus pares em van posar Juan Francisco, i no renuncio a aquest nom.  També m’identifico amb el Joan dels  amics  de la resta d’Europa i fins i tot amb el persistent Jean-François dels francesos. I, al límit, el Juanfran pijo de Pepe Araujo i de la meva germana. Però la documentació oficial ha de respondre a la meva opció del 77, ha de recollir el Joan del meu besavi i el Cisco –el Francesc- del meu avi. Des d’avui, al Registre consto com Joan-Francesc.