Avui, presa de  possessió com a director de l’Escola d’Empresarials davant el rector Dr. Josep Maria Bricall i la secretària general Dra. Encarna Roca. La sala de juntes del rectorat de la Universitat de Barcelona és un lloc a on només els micròfons que es reparteixen desigualment sobre la taula recorden que ens trobem a l’any dels prodigis i no un segle enrere. He de confessar que m’agrada i que, abans d’entrar-hi, m’he entretingut en la contemplació de la galeria de rectors a l’avantsala. Amb mi, unes altres persones prenen possessió també de les seves places o dels seus càrrecs. L’acte és fred i poc solemne. En Bricall fa un discurs de compromís i sembla avorrir-se a ell mateix. Al sortir, tinc la impressió d’haver-me anat a renovar el carnet d’identitat, un dels tràmits més odiosos als que estem sotmesos els ciutadans-súbdits espanyols.

 

Quan arribo a l’Escola, el meu predecessor, Dr. Joaquín Fernández, em traspassa els poders i em lliura les claus del despatx i de l’edifici, un gest més simbòlic que mai, perquè Skullion –sí, ell, com el personatge de Tom Sharpe a Porterhouse blue– feia més d’un any que havia canviat la clau de la petita porta de l’aparcament de professors sense encomanar-se a ningú. La coexistència pacífica amb Skullion, intueixo, acaba avui.