Un dels meus compromisos electorals va ser el llançament d’una comissió de cultura a l’Escola. Per ara, intento organitzar jo mateix alguna activitat que surti de la monotonia i amb Pilar Semur aprofitem el nou canó de vídeo de la recentment rebatejada Aula Magna per projectar a les 14:00 hores la pel·lícula Casablanca. Un fracàs. Dotze assistents. A la pregunta de si preferien el so en castellà o anglès, només una veu ha demanat la versió catalana. No la tenim. L’anglès no té adeptes i ho fem en castellà. Quan comença se sent una veu: però, com? és en blanc i negre? I dos alumnes ens deixen. Em concentro en el bar de Rick’s i en la bellesa d’Ingrid Bergman.