Abans d’ahir, 21 de gener de 1997, vaig fer quaranta anys. Normalment he procurat estar lluny de Barcelona el dia del meu aniversari, a Londres, per exemple, sense que ara pugui bastir una explicació mínimament coherent per aquesta mena de fer. Aquest cop, precisament aquest cop d’un estrany simbolisme, els quaranta, soc a Barcelona. Celebració familiar a Via Veneto. Els tentacles de Yogui acaben amb la tuna de l’Escola a la sala blava que ens ha reservat Josep Monje. I els drymartinis acaben amb mí i amb la meitat de la partida. Només a Via Veneto el personal pot saludar-te de matinada amb un somriure… El Magí va venir ahir a veure’m al llit i no s’en podia avenir. En qualsevol cas, no he pogut escriure aquestes ratlles fins avui! Ara sí,   nel mezzo del camin di nostra vita.