Barcelona, 28 d’octubre de 1999. En un acte presidit pel secretari d’Estat d’Universitats, Recerca i Desenvolupament, Jorge Fernández Díaz, el president de la Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras i catedràtic de la UB, Mario Pifarré, va imposar la medalla i va prendre el jurament ritual al nou acadèmic, Joan-Francesc Pont Clemente, catedràtic de Dret Tributari a l’Escola d’Empresarials de la Universitat de Barcelona.

La sala d’actes del Foment del Treball Nacional va ser insuficient per acollir les més de tres-centes cinquanta persones congregades i la cerimònia va revestir la solemnitat pròpia de les grans celebracions. El somriure complagut d’Antonio Caparrós durant la recepció va confirmar la seva satisfacció pel fet d’acompanyar un membre de la Universitat de Barcelona de la qual ell és el rector. Els acadèmics, vestits de jaqué o de frac, rubricaven amb la seva presència la incorporació d’un nou membre de la corporació, acollida a l’alt patrocini del Rei.

El recipiendari va llegir durant els quaranta-cinc minuts reglamentaris un resum del seu discurs, un estudi documentat i valent sobre la naturalesa, els membres, el govern i la hisenda de la universitat pública a Espanya. La seva tesi principal defineix la naturalesa de la universitat com la pròpia d’una república autònoma en les vessants institucional, acadèmica i financera. La universitat és un espai de llibertat, ja que el geni només pot alenar lliurement en una atmosfera especial en la qual puguin exercir-se les llibertats de càtedra, d’estudi i de pensament.

La universitat pública -assenyala Pont Clemente en el seu discurs- ha d’afrontar avui el repte de trobar en ella mateixa la potencialitat per un canvi que ha de néixer a cada universitat. Efectivament, les universitats considerades individualment han de descobrir la seva missió específica i definir la visió del seu futur. Això només podria succeir si la desregulació de la universitat l’allibera de la falsa protecció de l’uniformisme actual i si l’alma mater es dota d’un govern fort amb capacitat de lideratge sobre un veritable management. La universitat necessita que en el seu si es pugui exercir una direcció efectiva de les seves distintes àrees funcionals, particularment la de recursos humans, basada en les modernes teories de la decisió en un entorn d’incertesa.

Pont Clemente gosa afrontar en el seu discurs el problema de la càtedra vitalícia, en proposa la desaparició i la creació d’un nou Dret administratiu d’universitats que serveixi de marc per a la desregulació.

En el discurs de resposta, el jurisconsult Josep Joan Pintó Ruiz va dialogar socràticament amb les tesis de Joan-Francesc Pont per tal de posar de relleu coincidències i discrepàncies, bo i servint d’aquesta manera la funció cultural de l’Acadèmia.

Jorge Fernández Díaz, secretari d’Estat d’Universitats, va escoltar ambdós discursos amb interès i en la seva intervenció final va demostrar que l’agilitat i la imaginació atribuïdes al seu mandat estan justificades. No va rebutjar el plantejament de les inquietuds generades al voltant de la universitat i va dedicar càlids elogis al nou acadèmic, a qui va qualificar d’humanista i d’intel·lectual liberal-demòcrata i a la seva gestió “radicalment renovadora” -va dir- de l’Escola d’Empresarials de la Universitat de Barcelona.

De la web de l’Escola d’Empresarials de la UB.
Anuncis