Quan aquest cronista arriba a casa seva de matinada, l’envaeix, com tantes altres vegades, l’insomni, però barrejat en aquesta ocasió amb una certa enyorança. La sala gran de l’Hotel Alimara encara deu acollir el ball sense fi dels més pernoctadors, lluny encara de l’última copa, i ell recorda, morosament, una vetllada en la que s’ha combinat la tradició acadèmica més estricte, el sentit de l’humor, l’expressió sincera dels sentiments i fins i tot el glamour que enyorava un dia el conseller Vilajoana.

Pocs minuts després de les vuit de la tarda ha fet la seva entrada el seguici acadèmic. Els assistents, amb toga negra i muceta verda, s’han posat dempeus, mentre els professors recorren amb solemnitat el passadís central. A un gest del rector, Juan Tugores, la presidència ha deixat els birrets sobre la taula. El mestre de Cerimònies, Joan-Francesc Pont, ha ocupat el faristol i ha anat presentant els quatre oradors, els discursos dels quals han associat la brevetat amb la calidesa i el contingut. Mel Solé recorda l’evolució del caràcter dels alumnes durant el curs i els convida a no témer a equivocar-se: l’error, caure en ell i després sortir-se’n, és l’única forma d’avançar. Francesc Pelechà demostra que un tributarista, encara que sigui vocal del Tribunal Econòmic-Administratiu Regional, pot posar passió en allò que diu i omplir les seves paraules d’amenitat. Ana Pilar de Obeso, mexicana, alumna del Master en Comerç Electrònic (ECO) desgrana un discurs magistralment construït i reivindica el cervell i el cor de les persones com les “màquines” millor dotades pel coneixement i la voluntat. Afloren les primeres llàgrimes en alguns dels participants. I, per últim, Àlex Vega, un enginyer de la UPC que ha volgut aproximar-se al món empresarial a través del nostre curs degà, el TGE, desvetlla les interioritats de la cooperació entre els alumnes per seguir les classes i superar els exàmens.

El mestre de cerimònies ha recordat i ha agraït la presència del rector, Juan Tugores, del director del CETT i, per tant, amfitrió, Gaspar Roselló, del president del Col·legi de Censors de Catalunya, Frederic Borràs, i de la vicegerent de la Divisió II, Esther Martra. Just abans del lliurament de diplomes, Joan-Francesc Pont ha volgut recordar que la queixa ciutadana contra el Govern viscuda el dia 20-J hauria de ser una reflexió i una ocasió d’exercici del lliure pensament. A l’Escola –diu- aspirem a transmetre-us aptituds i actituds que us permetin moure amb agilitat en el món empresarial, però aspirem, sobretot, a que sigueu homes i dones amb llibertat de criteri. Els directors dels cursos i les autoritats acadèmiques distribueixen els diplomes i feliciten als graduats. Els fotògrafs exerceixen de notaris gràfics.

En total, la promoció 2002 del Tercer Cicle de l’Escola es composa de 348 alumnes, dels quals quasi la meitat procedeixen d’ultramar, destacant els 41 colombians, els 22 mexicans, els 16 argentins i els 11 xilens. El director de l’Escola, Alfredo Rocafort, agraeix en el seu discurs el treball constant i generós, de vegades ingrat, del conjunt de l’Àrea de Tercer Cicle i del seu responsable, el professor Joan Ramon Rodoreda. Alfredo Rocafort es compromet a realitzar els esforços necessaris pel manteniment dels llaços creats, sobretot, a través de les possibilitats que ofereix la Xarxa. Es refereix al Pla Estratègic de l’Escola, encomanat al professor Martín Peña, i a la ferma voluntat que l’Escola sigui un lloc de trobada privilegiat del món empresarial i un focus de transmissió de valors, de criteris i d’idees creatives a través d’una extensa xarxa de relacions nacionals i internacionals.

El rector, Juan Tugores, per la seva part, ocupa el faristol per comentar i sintetitzar cadascun dels discursos realitzats durant l’acte acadèmic. Es demostra així, que sap escoltar i és receptiu a tot allò que passa en aquesta petita ciutat, la Universitat de Barcelona. La vida, explica, ofereix sovint perfils paradoxals i la missió de l’universitari és extreure les seves pròpies conclusions, aprendre aquelles lliçons, trobant en l’oposició aparent dels contraris motius per a una reflexió sense barreres. El discurs del rector es va construint mitjançant el diàleg intel·lectual amb les intervencions dels oradors precedents i envolta a tots els assistents en el clímax final, en el que ja les llàgrimes de molts apareixen sense dissimulació.

 El Gaudeamus igitur sona amb més força que mai el vivat academia!, la sortida del seguici, el sorprenent vol de les mucetes com a expressió de goig (gaudeamus, ¿no?) i el descobriment, en deixar les togues, que tothom llueix les seves millors gales. El sopar-bufet al jardí, fruit de la col·laboració entre Roberto Torregrosa, director del hotel, i Núria Marrasé, ànima de la festa, permet la conversa relaxada, les fotos de grup, les trobades entre la cinquantena de professors assistents i els seus alumnes i la degustació d’un excel·lent arròs negre, entre moltes d’altres ofertes gastronòmiques. L’inici del ball atrau com un imant a la concurrència i aquest cronista, una llarga estona després, farà un mutis pel fòrum, no sense sentir una sana enveja per la força vital dels qui ocupen activament la pista de ball.

 A. V.

De la web de l’Escola d’Empresarials de la Universitat de Barcelona