Suscitat breument a l’equip rectoral el debat sobre les raons de que el 28 de gener sigui, sorprenentment, festa a tots els efectes a la Universitat de Barcelona –fins a l’extrem de que es tanquen els edificis-, em faig algunes reflexions, de les que he fet partícips als companys d’equip.

Malgrat la tradició medieval de la festivitat de Sant Tomàs el 7 de març –lligada a l’incardinació eclesiàstica de la Universitat-, la Universitat de l’Estat, la que intenta néixer durant el trienni liberal, i la que ha d’esperar fins la Reial Ordre de 29 d’octubre de 1836, per la que es restaura, precisament, la Universitat de Barcelona, és una universitat que lluita per alliberar-se de la tutela de la religió i cerca la llibertat de la ciència.

Suprimida la festa de Sant Tomàs per la república  democràtica, es reinstaurada pel nacional-catolicisme. Així, l’article 6è de la Llei de 29 de juliol de 1943 va imposar que la Universidad española se coloca bajo la advocación y patrocinio de Santo Tomás de Aquino, el día de cuya fiesta no será lectivo y se solemnizará con actos religiosos y académicos… L’exposició de motius de la Llei explica que además de reconocer los derechos de la Iglesia en materia universitaria, [la Ley] quiere ante todo que la Universidad del Estado sea católica. Todas sus actividades habrán de tener como guía suprema el dogma y la moral cristiana y lo establecido por los sagrados cánones respecto de la enseñanza. Por primera vez, después de muchos años de laicismo en las aulas, será preceptiva la cultura superior religiosa… Angoixant precedent en aquesta època d’integrismes… [per cert, va ser per aquella època fosca que el rector Luño Peña va situar la Immaculada Concepció al Paraninf, al lloc reservat al Rei; novament la religió per damunt de l’Estat].

Ni la Llei del 43, doncs, tancava els edificis! Hauríem de recuperar la normalitat de les coses, considerar el 28 de gener com un dia qualsevol, evitar aquesta situació absurda d’una jornada laborable amb la universitat tancada, i, respectar, simplement l’evocació tradicional del patronatge històric, sense cap altra conseqüència pràctica, atès que ara coincideix amb un període d’exàmens.