doc27494141452005

El enlace conduce al programa y a los materiales de trabajo del Seminario sobre “Incertidumbres tributarias en las concesiones de obra pública” que se organizó ayer por la SEOPAN, en colaboración con la Escuela Universitaria de Estudios Empresariales de la Universidad de Barcelona.

 

Juristes i economistes de les principals constructores espanyoles es reuneixen a la Universitat de Barcelona per a estudiar les incerteses tributàries de les concessions d’obra pública

 

L’Aula Magna de l’Escola d’Empresarials va acollir ahir una intensa jornada de treball convocada per la patronal del sector de la gran construcció (SEOPAN) i per la pròpia Universitat de Barcelona. La sessió fou inaugurada per Joan-Francesc Pont -en nom del rector de la UB-, Fernando Gutiérrez, president de SEOPAN, i Ramón Falcón y Tella, coordinador dels treballs. Entre les empreses assistents hi figuraren GISA, DRAGADOS, FCC, FERROVIAL-AGROMAN, GRUPO ACS, ABERTIS i ACCIONA, fins un total de 29 companyies, representades per més d’un centenar dels seus directius de les àrees jurídica i financera, procedents de diverses ciutats espanyoles, sobretot de Madrid, seu d’una bona part d’elles.

 Joan-Francesc Pont, Catedràtic de Dret financer i tributari de la UB, va centrar la seva intervenció inaugural en el problema del respecte o del rebuig de la teoria general de les obligacions com a eix teòric d’explicació del tribut subjacent en l’enfrontament de les cultures tributàries i que està en el nucli de molts enfrontaments entre l’Administració i els contribuents i, en particular en l’explicació d’algunes incerteses del tema d’estudi.

 Esteban Arimany, Advocat de l’Estat excedent, i Mariano Magide, professor de Dret administratiu a la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid, ambdós del bufet Uría&Menéndez, varen presentar el seu informe sobre els models de cooperació público-privada per al finançament d’infrastructures públiques. No amagaren que les noves fórmules neixen de la necessitat d’excloure el finançament de l’obra pública del còmput del dèficit pressupostari, però varen ressaltar també d’altres causes del seu apogeu, com beneficiar el sector públic amb tècniques empresarials característiques de la cultura del sector privat, fet que condueix ordinàriament a un augment de l’eficàcia i a una disminució dels costos. Potser paradoxalment, les innovacions contractuals en aquest marc han vingut de la mà d’un dels conceptes més venerables del Dret administratiu, entre els quals destaca el de concessió. Els ponents analitzaren el tema des de la doble perspectiva de la Comptabilitat pública i del Dret administratiu.

 El Dr. Gaspar Ariño, Catedràtic de Dret administratiu de la Universitat Autònoma de Madrid, centrà la seva exposició en l’assaig d’interpretar què volen dir les lleis fiscals quan reben el concepte de concessió administrativa. Va recordar que en Dret els conceptes o són un règim jurídic o no són res (un simple nomen iuris). 1855 i 1877 són les dues dates clau del naixement de la concessió d’obra –després quasi desapareguda fins la construcció de les primeres autopistes-, mentre que les darreres dècades han vist l’eclosió de la concessió de serveis, figura en la qual un tercer aliè a l’Administració financia una obra per a prestar un servei. L’obra passa a un segon terme perquè només és un mitjà, i assoleix el primer terme el servei, que és el que es retribueix. La concessió d’obra recobra força i vigor en el moment present (títol V de la Llei de Contractes) amb una vis expansiva que potser resulti excessiva i s’emporti per endavant la concessió de serveis.

 Juan José Drago, director del departament de consolidació comptable de Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) abordà el problema de la comptabilitat de les concessions i inicià el seu discurs destacant que a la incertesa tributària cal afegir la incertesa comptable. La seva intervenció desgranà els principals problemes de l’aplicació del Pla General de Comptabilitat de les empreses constructores i de les Normes Internacionals de Comptabilitat (NIC) a les concessions, òbviament en seu del concessionari. Convé destacar que l’obligatorietat de les Normes Internacionals comença l’1 de gener de 2006, malgrat ha estat recomanat el seu avançament, el que ha de conviure amb la -un xic sorprenent- prohibició de les normes locals per a l’exercici de 2005, sense mencionar l’aplicació retrospectiva prevista en la NIC-8 (“com si les normes internacionals s’haguessin aplicat des de sempre”). Remarcà també que les NIC consagren el principi substance over form.

 Maria Dolors Torregrosa, professora de Dret tributari de la UB, va exposar la ponència conjunta preparada amb Joan-Francesc Pont, sobre la duplicitat impositiva IVA-ITP amb la finalitat de desfer alguns dels malentesos habituals i amb la doble demanda de clarificació normativa per les vies de l’emanació d’una doctrina segura i, si s’escau, de la reforma legislativa.

 En darrer lloc, el Dr. Ramón Falcón y Tella, Catedràtic de dret financer i tributari de la Universitat Complutense de Madrid, continuà la indagació sobre el règim tributari de les concessions. Quant a l’atorgament de la concessió va sostenir que sembla clara la seva exclusió de l’ITP quan la concessió té per objecte alguna obra en ports o aeroports o una infrastructura ferroviària. Especificà que la no subjecció a ITP no implica automàticament la subjecció a l’IVA, ja que per això s’haurà d’haver realitzat el fet imponible d’aquest últim tribut. No es troba tampoc subjecte a ITP l’atorgament de concessions que no suposin un desplaçament patrimonial en favor del concessionari, com és el cas de les contrates per a la construcció i explotació d’un edifici a utilitzar per la pròpia Administració concedent (hospital, ciutat de la justícia).

 Passades les dues de la tarda, el president de SEOPAN, Fernando Gutiérrez, anuncià que les conclusions de la jornada –més que mai provisionals- apareixerien a la pàgina web de la patronal, donant per acabat l’acte amb la demanda d’un marc normatiu estable. No va deixar d’agrair l’esforç realitzat pels impulsors de la jornada: Miquel Mata (FCC) i Magí Pont Clemente (UB).

 De l’Espai de Comunicació de l’Escola d’Empresarials de la Universitat de Barcelona