Girona. Palau de Congressos, a La Devesa, un espai ben dotat. VI Conferència Nacional del Partit dels Socialistes de Catalunya sobre infraestructures, habitatge i convivència. Em van trucar fa uns dies de la Fundació Campalans per a convidar-me al debat de la ponència sobre convivència: societat i inmigració. Quants anys feia que no anava a una reunió de partit? L’amfitriona, Anna Pagans, no arriba a captar-me l’atenció, però Ernest Maragall i Carme Chacón, sí. El fons i la forma del que diuen reflecteix serenor i maduresa en l’anàlisi, fins i tot en la crítica de tercers, desperten il.lusió des d’un realisme optimista, no adoren els falsos ídols del populisme, del nacionalisme o del conservadorisme impenitent. Son capaços de dialogar i parlen un llenguatge que em fa sentir pròxim. Però jo hauria de tornar als anys setanta i vuitanta per entusiasmar-me en una discusió línia a línia d’una resolució congressual! Una resolució prou valenta, en qualsevol cas, pels temps que corren.