El Vicepresident Carod-Rovira acull al Palau Robert la presentació del llibre Entre el poder i la societat – El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya de Xavier Domènec Sampere a càrrec del propi autor i de dos antics vicepresidents del CNJC, Jordi Serrano i Joan-Francesc Pont. El llibre ha estat editat per la Fundació Francesc Ferrer Guàrdia a la col.lecció MLP Edicions – Quaderns d’Història.

 

A les 19:00 hores al Palau Robert, a un dels ben condicionats espais de reunió al jardí del Palau, pròpiament, el vicepresident de la Generalitat i el president de la Fundació Francesc Ferrer convoquen l’acte de presentació del llibre Entre el poder i la societat. El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, 25 anys de democràcia juvenil. L’autor, Xavier Domènec, ha realitzat un molt bon treball, un treball d’historiador, atès que la seva edat no li va permetre ser contemporani de moltes de les coses sobre les que ha investigat. Entre el públic, molts amics dels temps inicials del Consell i molts dels càrrecs posteriors, fins arribar a l’equip actual. La Fundació ha gaudit d’una independència total a l’hora d’actuar com centre de recerca i com editora, concedida pel propi CNJC, el que ha permès al meu parer donar a la llum un document sense més biaixos que els de qualsevol obra humana realitzada de bona fe.

 A la meva intervenció, no puc evitar referir-me a algunes experiències personals viscudes, sobretot, entre 1980 i 1985. El Consell neix de la unitat antifranquista al moment en que, amb lògica liberal democràtica, la unitat obre totes les seves possibilitats a la pluralitat i la pluralitat es descobreix a ella mateixa com capaç de bastir una unitat, que ja no és de combat, sinó que és institucional. Precisament per aquest motiu, la Generalitat provisional del president Josep Tarradellas, al si del Departament de Cultura del conseller Pere Pi-Sunyer, concep el Consell com una administració institucional de base associativa i funcionament democràtic i li reconeix el dret d’audiència, un mecanisme participatiu molt poc desenvolupat llavors al nostre país. La Llei de 1985, de la que l‘Oriol Balaguer i jo ens sentim legítimament orgullosos,  i les reformes posteriors han confirmat aquella intuició inicial.

 Entre els trets caracteritzadors del Consell, destaco la transversalitat i el consens, dues aspiracions que mereixien i mereixen la realització dels millors esforços. Explico algunes coses sobre les relacions internacionals del Consell i sobre l’aprenentatge actiu del joc diplomàtic. D’aquella primera època del Consell van néixer moltes iniciatives de treball associatiu i una d’elles va ser, precisament, la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, creada el 31 de desembre de 1987. Abans i després, gent del moviment laic i progressista ha fet  tot el que ha pogut pel progrés del CNJC, al costat de representats d’altres opcions. Per totes aquestes persones expresso un gran respecte.