Carles Gasòliba convoca un nou sopar –col.loqui de la Fundació Llibertat i Democràcia. Aquest cop, dimecres, a l’Hotel Havana, Gran Via cantonada amb Bruc. Pocs assistents, però una interessant presentació i un debat fluid. A més de Carles Gasòliba, Montserrat Trueta i Lowell Lewis, Josep Soler Albertí, Alfons Quintà, Roger Albinyana i jo. La Sra. Hsiao va néixer l’any 1971 i és una de les veus més reconegudes del Democratic Progressive Party al Parlament de Taiwan. El DPP és un partit nascut a la clandestinitat fa 20 anys, sota la dictadura nacionalista. Desconeixia moltes de les coses que explica, com que Taiwan és el primer inversor estranger a Xina i que el 70 per 100 de la inversió taiwanesa és a Xina. El desarmament aranzelari de Taiwan respecte de Xina és avui per avui impossible si Taiwan no vol ser absorbida. Lògic.  Parlem sobre les possibilitats de democratització de Xina i constatem que les manifestacions de protesta del darrer any han estat motivades exclusivament per motius econòmics. La classe mitja xinesa viu confortablement a l’ordre establert per la dictadura. La paradoxa de Taiwan, que em deixa trist, és que només se li va reconèixer un paper durant la guerra freda i, en l’actualitat, només manté relacions amb 23 països. En Josep Soler  ha moderat amb estil el debat, realitzat íntegrament en anglès.  Avui he tornat a pensar en Ramon Trias Fargas. M’agradaria escriure sobre la seva ferma decisió de retorn des de l’exili.