El destí i l’aritmètica porten la gent de CiU, sovint, a haver de decidir o a resultar decisius, si més no, en certs temes  sobre els que voldrien ser invisibles i no haver d’expressar mai públicament una opinió. Una d’aquestes qüestions és l’ interrupció voluntària de l’embaràs. Fa uns anys, al Congrés dels Diputats,  Ignasi Guardans va trobar-se amb un dilema similar al que ara ha viscut Ramon Camp al Consell General del Poder Judicial. Camp no ha oblidat del tot les resolucions del Congrés Constituent de la Joventut Nacionalista de Catalunya a Platja d’Aro, un cap de setmana de la primavera de  1980, combativament partidàries de la despenalització de l’avortament, però ha hagut de cedir a les pressions dels importants sectors clericals de la seva federació. La seva abstenció ha impedit l’aprovació del dictamen de Margarita Uría, del PNV, malgrat que aquest incident no evita la tramitació parlamentària de la Llei. Una abstenció, en qualsevol cas, molt més significativa del que normalment són les abstencions, doncs es situa al costat de la militància clerical del president del Consell [un president clerical que vol imposar per la llei civil el codi moral del catolicisme i no simplement un president catòlic, que només hauria de considerar la religió com una orientació als fidels, sense transformar les creences en normes imperatives].