A la Taverna del Mar de S’Agaró, sopar de vells i bons amics, per un cop separats “a la basca”, en dues converses animades i interminables. La Taverna, ben cuidada, servei esmerat, cuina d’excel·lent qualitat, un llobarro a la sal impecable. La terrassa, fresca, propera al mar i al seu so. El públic, civilitzat, correcte, gens cridaner. La crisi com inevitable rerefons del diàleg, la disposició a acceptar sacrificis, fins i tot fiscals, si la gestió política, d’un banda, i el govern del sector financer, d’una altra, demostren austeritat i també capacitat de sacrifici.