Anit, a les nou del vespre, Cercle Eqüestre, Saló Daurat, sopar d’hivern del Rotary Club de Barcelona Mar. Una taula imperial acollidora i una cuina de bona qualitat són el marc perfecte d’una vetllada capaç de vertebrar elegància i intel·ligència. Seré un antic, però la combinació de la uniformitat rigorista de l’ smoking dels cavallers amb la varietat imaginativa del vestit llarg de les dames em sembla un marc adequat a l’exercici de la tolerància en el lliure intercanvi de les idees. Molt sovint, però, qui es vesteix per sopar en aquests temps informals pot ser que amagui l’absència de matèria, un encefalograma pla, per dir-ho metafòricament. No és el cas avui. Al contrari, al Club presidit enguany per José Luis Pal –i l’any vinent per Helena Almirall, d’acord amb les previsions rotàries- aquestes vetllades són una bona ocasió per estrènyer els lligams de companyonia i per aprendre els uns dels altres.