UNA CRÒNICA D’ANNA BALLBONA

L’antiga avinguda Marquès de Comillas, al peu de la muntanya de Montjuïc, es diu, des d’ahir, avinguda Francesc Ferrer i Guàrdia. Es reconeix així la tasca del pensador i pedagog, fundador de l’Escola Moderna. Aquest, junt amb dos actes més que es fan aquesta setmana, tanca les commemoracions de l’Any Ferrer i Guàrdia.

El pedagog i pensador Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, 1859–Barcelona, 1909) és afusellat al castell de Montjuïc el 1909, com a cap de turc de la Setmana Tràgica. La Setmana Tràgica és una reacció popular a la crida de reservistes per enviar-los a Melilla, a defensar els negocis miners que hi tenien el Marquès de Comillas i la família Güell. Acabada la Setmana Tràgica, el Marquès de Comillas reclama al govern espanyol «càstigs severs» contra els insurrectes. Ara, 101 anys després de l’afusellament que el converteix en ídol i màrtir –a pesar seu–, Ferrer i Guàrdia fa forade l’avinguda al peu del Museu Nacional d’Art de Catalunya i de la muntanya de Montjuïc el Marquès de Comillas. Un acord de ple del districte de Sants així ho va decidir, unànimement. Ahir es va descobrir la nova placa, en un acte carregat d’emotivitat, segurament «el més emotiu» dels tres previstos aquesta setmana en memòria del pensador i pedagog, i fundador de l’Escola Moderna, tal com va destacar el president de la Fundació Ferrer i Guàrdia, Joan- Francesc Pont.

«Ferrer i Guàrdia significa una vida apassionadament dedicada als altres, a treure’ls de l’esclavatge de les doctrines que els volien mantenir en la ignorància i l’analfabetisme», va afirmar Pont. En Ferrer i Guàrdia cal veure-hi «els valors de llibertat, igualtat i fraternitat; aquest és el seu missatge permanent, etern», va precisar.

Des de l’any 1990, a Montjuïc hi ha una còpia exacta del monument que «els moviments lliurepensadors i d’esquerres» havien instal·lat a Brussel·les, moltes dècades abans. «Montjuïc és el gran referent de l’amor de Ferrer i Guàrdia», deia Pont, i per tot plegat, la descoberta de l’avinguda amb el seu nom «té un doble valor». Durant els nou anys de trajectòria –amb interrupcions– de l’Escola Moderna, «trenca amb el monopoli eclesiàstic de l’ensenyament». Segons va assenyalar Pont, aquestes «escoles racionalistes i laiques trenquen amb el monopoli eclesiàstic de l’ensenyament, obren l’escola a nens i nenes junts» i els conviden a la «recerca lliure».

Avui la Comissió de la Memòria Històrica de Barcelona descobreix una placa dedicada a l’Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia, al número 56 del carrer Bailèn, a l’Eixample, i divendres hi haurà una recepció al Palau de la Generalitat.