La cooperació internacional existeix i té arrelament entre nosaltres des de la consciència ciutadana que el nostre nivell de vida no és just si no pot ser compartit. Com demanava Condorcet, o be cap membre de la raça humana te drets, o be els hem de tenir tots, totes les persones, sense distinció d’origen o conviccions.

No pot deixar de notar- se que mentre les relacions econòmiques i comercials a nivell internacional no canviïn substancialment, la cooperació difícilment assolirà els èxits que els recursos que hi destinem, que encara són pocs, permetrien per consolidar avenços en la millora de la qualitat de vida i emancipació de la ciutadania d’aquells països.

Es positiu que al nostre país hem fet un esforç molt important des dels governs progressistes per acostar-nos al compliment dels acords internacionals de destinar el 0’7% del PIB a la lluita contra la pobresa als països del Sud. Encara no complim aquests compromisos, però quan hi arribem, Espanya aportarà al conjunt de l’Ajut Oficial al Desenvolupament mundial prop del 9 % dels fons totals.

Es negatiu que la major part de la cooperació internacional es destini a millorar les condicions econòmiques o estructurals a partir d’una transacció de recursos, cosa que no consolida les capacitats en la ciutadania receptora, que al cap i a la fi és qui ha d’assolir les possibilitats reals per valdre’s per si mateixa.