La meva forma de pensar és que la situació lamentable del Tribunal Constitucional no hauria de comportar cap d’aquestes conseqüències:

(i) La negativa a l’enjudiciament de la constitucionalitat dels Estatuts [un Estatut que establís, per exemple, una ciutadania de primera i un altra de segona seria inconstitucional, per molt pacte polític que s’hagués fet!]

(ii) La negativa a l’enjudiciament de la constitucionalitat de matèries aprovades per referèndum [un referèndum que aprovés la vigència de la  شَرِيعَة (sharia) aniria contra el sentit comú i contra la Constitució].

(iii) La supressió del Tribunal Constitucional [el nostre Dret està ple d’excel·lents contribucions a la millor doctrina del TC]

Per contra, la sortida de la lamentable situació actual hauria de ser el nomenament dels millors juristes possibles per retornar el prestigi al Tribunal Constitucional.

[Continuo sent un incurable federalista- optimista]