Ha mort el professor Alexandre Pedrós Abelló als setanta anys d’edat, avui, a l’esmorzar, d’un infart sobtat i imprevist. No compartíem una mateixa visió del present, però això no va ser mai un obstacle per a una amistat lleial, franca i permanent. M’agradaria que els catalans no perdéssim mai aquest tret de la nostra civilitat, la capacitat de conviure i d’estimar sense restriccions procedents de la política o de la religió, perquè encara som capaços de considerar les persones com molt més importants que les conviccions i de practicar un adogmatisme escèptic, madur, sofisticat fins i tot. L’enyoraré. Les vetllades a l’Acadèmia, la seva posició de respecte intel·lectual a la Universitat, les trucades telefòniques per discutir temes tributaris concrets… I ens haurà quedat una assignatura pendent mil cops evocada: una conversa distesa sobre les raons que portaren al seu pare a posar-li “Alejandro”, vinculades a alguns episodis de la nostra Història, a alguns moments en els que, més enllà de certs mites distorsionadors, la llibertat per a tothom va començar a ser un valor compartit i una realitat viscuda.

 

He seguit la pista que un dia em va donar l’amic mort i he trobat a l’Arxiu General de la Guerra Civil, a Salamanca, l’expedient número 24 del lligall número 465, dedicat a Antonio Pedrós. Va ser l’avi de l’Alexandre Pedrós, fuster, casat. En lloc de data de naixement, la fitxa de la Dirección General de Seguridad informa “41 años en 1895”. Vivia a Linyola, al Septentrió de la comarca del Pla d’Urgell. Va ser iniciat a la Francmaçoneria l’u de juliol de 1893 i exaltat al grau de Mestre, l’u de novembre de 1894 a la Respectable Lògia “29 de setembre”, número 259, a l’ Orient de Castellserà  [ a la capital de l’Urgell, Tàrrega, s’havia constituït,  amb la finalitat d’honorar la Gloriosa Revolución, precisament el 29 de setembre de 1889, la Lògia anomenada   “29 de setembre”, sota els auspicis del Gran Oriente Nacional de España. Aquesta lògia activament republicana es trasllada posteriorment a Castellserà i desapareix l’any 1896]. El seu nom simbòlic va ser Garibaldi.

 El seu fill va militar al Partit Republicà Radical d’Alejandro Lerroux, de nom simbòlic Giordano Bruno, i l’admiració pel seu líder explica el nom del net, Alejandro, malgrat la data del seu naixement, 1940.

(JFP – 3 de gener de 2011)