Barcelona és una ciutat oberta i tolerant i, per tant, és una bona ciutat rotària. Divendres passat al vespre unes cinc-centes persones vam participar a un sopar a l’Hotel Juan Carlos I, preparat per Mey Hofmann, amb una gran qualitat. Es difícil que un banquet massiu tingui algun interès culinari i aquest va ser extraordinari. La Mey és una de les rotàries de Barcelona, no per casualitat. Requisit acomplert, doncs. I l’objectiu de la recaptació per finalitats benèfiques, imagino que també, atès el nombre de participants. Finalment, segur, els rotaris assistents i els seus amics vam experimentar l’orgull de la resposta positiva dels companys i de la unitat entre els clubs metropolitans. Altres coses, com un disseny modern de l’acte i la qualitat de la megafonia hauran d’esperar a la propera edició.

 

La  tradició rotària des de 1922 i la vetllada de divendres van posar sobre la taula que  el Rotary Club voldria simbolitzar les virtuts de la millor Barcelona, una ciutat per a la convivència en la que és possible lluitar per la igualtat de drets i d’oportunitats per a tothom i preservar les diferències que ens enriqueixen i que destil·len un marc intercultural extraordinàriament atractiu. Així va expressar-ho Jordi William Carnes, Primer Tinent d’Alcalde, durant el seu discurs, un dels pocs moments en que el públic va concentrar-se silenciosament en les paraules de l’orador.

 

Les paraules de Carnes van reflectir l’existència d’un  binomi entre Rotary i Barcelona, com  es desprèn de la sintonia perfecta entre el pensament del fundador,  Paul Harris, i el missatge de pau que ha fet de Barcelona una referència de diàleg, basada en el conreu del coneixement com a principal indústria i com a motor de progrés. Efectivament, deia Paul Harris que en l’enfrontament entre la ignorància i la intel·ligència, la ignorància és normalment, l’agressora. La ignorància és la causa de la violència cega, de la incomprensió de l’altre, del domini de les passions irracionals que ens fan descobrir enemics a on només hi ha éssers humans.

 

La ignorància explica l’atreviment dels qui ens volen salvar amb receptes dogmàtiques. Així ho deia també Paul Harris: quan menys coneixement té una persona, més pensa que és un savi i més disposat es troba a fer tots els esforços possibles per imposar els seus punts de vista sobre la resta de la gent. En un moment de dificultat social com el que estem patint, les divisions han de cedir el pas al consens, les ambicions han de sacrificar-se al servei, els prejudicis han de ser substituïts per judicis basats en el seny i en el reconeixement humil del que no sabem. Avui ens cal reescriure   el nostre futur perquè ens mereixem un futur millor. Potser hem de llençar alguns vells papers i posar-nos a treballar sobre fulls en blanc. En qualsevol cas, hem de seguir aquell consell de Paul Harris al Rotary de centrar els esforços en els temes susceptibles de generar acords i deixar de banda, per un temps, aquells temes en els que regna el desacord.

 

En el sopar d’unitat rotària, el discurs de Jordi William Carnes va ser una crida al que es pot fer des dels clubs en la tasca de servei que li es pròpia. I va ser un missatge a la Ciutat, sobre la força que podem tenir quan ens posem a remar tots en la mateixa direcció.