A una reunió internacional de lliurepensadors a Lisboa: Portugal, França, Itàlia, Turquia, Suïssa, Grècia, Bèlgica, Espanya -la Mediterrània en un sentit molt i molt ample…, amb l’absència dels amics libanesos i marroquins-, i Brasil, com observadors. La llengua de treball, el francès, excepte per brasilenys i turcs que porten el seu traductor. Què pesat és sentir el rumor de les traduccions en veu baixa! I què difícil pels que no parlen la llengua de treball participar al nucli de la discussió i a la construcció del consens sobre la declaració final. La situació encara empitjora quan es fa un llarg discurs en qualsevol llengua que ha de ser traduïda successivament, com avui. I és, finalment, un desastre per a les converses de passadissos, clau de qualsevol esforç diplomàtic.