Planeta. Barcelona, 2008.

L’autor es colombià i va néixer l’any 1964. Amb la seva novel·la ha estat finalista del Premio Iberoamericano de Narrativa Planeta-Casamérica 2008. El llibre, escrit amb el bell castellà del seu país, descriu amb pulcra senzillesa la història particular d’un home perdut al laberint del fanatisme religiós i de la seva sortida de la foscor. Presoner de si mateix –per fugir no ha de fer res més que obrir una porta, però per obrir la porta ha de ser capaç de pensar pel seu compte…-, el protagonista lluita per desaprendre el cúmul de mites i llegendes que des dels catorze anys i mig han anihilat la seva consciència. Potser la pitjor de les tortures que el catolicisme ha extès (i ha explotat en benefici propi) des de la Contra-reforma, el complex de culpa, el manté immobilitzat i incapaç de saber cap a on ha d’orientar-se, quin projecte o itinerari seguir. A l’interior de la respectable institució catòlico-romana a la que ha consagrat la seva vida, l’obediència com a mètode, el dolor físic com a succedani del plaer,  l’abús de la química per ser reduït a un estat de submissió, l’allunyament forçat del seu pare, bohemi, laic i lliurepensador, la repressió sexual acompanyada d’ocultes transgressions mercenàries –mai greus, si ningú les coneix, si s’evita l’escandol-,  el culte de la personalitat del fundador… defineixen els trets d’una vida a la que li han extirpat la poesia. Fora del que l’autor anomena la Congregació, la llum de Cartagena de Indias és el símbol del retrobament amb l’ humanisme, la reconciliació amb el pare, la descoberta de l’Anna, però sobretot, la recuperació de l’autonomia moral, de l’autodeterminació individual que és el centre vital de l’ésser humà.

No és un tractat científic, sinó una novel·la, però es desprenen d’ella un munt de suggeriments  per a la reflexió sobre els perills que amenacen a la llibertat. Dins i fora de les religions del Llibre, a algunes institucions conegudes i a un munt de grupets desconeguts, la maldat i l’interès de certs individus atrau cada dia a conciutadans nostres que deixen, parcialment o total, progressivament o d’un cop, de ser ells. Abandonen la Raó per refugiar-se sense saber-ho en la sujecció al que Alan Watts anomenava els gurus tramposos. Impedeixen a la Raó, la representada pels seus familiars, amics o amants, per refugiar-se en un catecisme mal après de solucions pre-cuinades a major glòria del cap al que segueixen. Creuen que el que ara posseeixen es tan bo que tothom té dret a compartir-ho i es llencen a un proselitisme agressiu i desvergonyit. Arriben a sacralitzar aquest desvergonyiment i a fer-ne ostentació.

Per un cop, un al·legat anti-sectari, que va molt més enllà del cas concret, de lectura atractiva, un missatge alliberador al voltant de la substitució de la por a l’ infern per la comprensió de que l’ infern era el món autodestructiu al que l’havien conduit els seus ideals d’infantesa.