Quan veig algú a l’autopista que llença les cendres per la finestra, quan a la Facultat un professor o un alumne apaga al terra del lavabo una cigarreta amb el peu, quan veig gent llençant els papers, o una bossa de paper de l’hamburguesa que acaba de menjar-se pel passadís, en lloc d’utilitzar una paperera situada mig metre més enllà,  quan a un dinar de treball o a un sopar de família, un dels comensals, adult o infant, manté el mòbil encès, contesta a les trucades o juga a ves-a-saber-a-què, quan a un vagó de tren es parla amb veu estrident o quan un concert es interromput pel timbre d’un telèfon, quan veig tantes conductes incíviques –i no ens enganyem, sense cap distinció de color, ètnia, llengua o religió- penso que l’educació en les formes és una de les nostres assignatures pendents.