L’actual Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona és el resultat de la fusió entre les antigues Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials  i l’Escola de Ciències Empresarials, aquesta darrera hereva de l’encara més antiga Escola d’Alts Estudis Mercantils. L’Escola d’Alts Estudis Mercantils va inaugurar una capella catòlica durant la dictadura franquista el 12 d’abril de 1962. La Facultat de Ciències Econòmiques, sota l’ impuls de certs professors franquistes i d’acord amb el nacional catolicisme imperant,  va comptar també amb una capella des de l’ inici, que va desaparèixer amb les obres d’ampliació de les torres durant els anys noranta. La capella d’Empresarials es contempla a l’article 7 del Conveni entre l’Arquebisbat de Barcelona i la Universitat de Barcelona d’1 d’agost de 1988, a on es determina que l’Església Catòlica Romana gaudirà d’un espai d’us exclusiu i privatiu. A l’agost de 1996,  vaig reduir  la superfície de la capella de 135 metres quadrats a 54 metres quadrats. A l’agost de 2010 la Facultat ha fet desaparèixer la capella per ocupar l’espai destinat a nova secretaria. Les obres en curs per construir una nova capella a la sala d’estudis de l’edifici de Diagonal, 690 deuen ser la contrapartida a l’Església Catòlica Romana i als sectors de militància catòlica conservadora de la Facultat per la pèrdua de la capella d’Empresarials, un lloc de culte molt poc utilitzat des de fa dècades: és un problema de símbols, un combat clerical i un insult a la intel·ligència. Cap universitat pública de Catalunya, excepte la UB, manté una capella catòlica romana!

 

La creació o el manteniment d’una capella catòlica romana a l’espai d’una Administració pública, si no es justifica per motius històrics o artístics, que no és el cas, es una conducta contrària a la prohibició de que les confessions tinguin caràcter estatal, consagrada a l’article 16 de la Constitució. Vulnera la separació entre l’Església i l’Estat. Vulnera el principi d’igualtat, per privilegiar una confessió per damunt les altres. Seria diferent si es configurés com un oratori ecumènic, obert a les diverses confessions i fins i tot a l’ humanisme lliurepensador o com un espai de reflexió, model Universitat Pompeu Fabra.

Però, sobretot, l’erecció d’una capella catòlica romana a una universitat pública és un manca de respecte a la religió viscuda com un dret a una societat democràtica, un menyspreu a la llibertat de consciència i una agressió a tots els membres de la universitat que creuen, des dels catòlics oberts o  liberals fins als lliurepensadors, que la religió és una opció personal, viscuda de forma natural als temples de cada confessió i que la universitat és un espai de llibertat acadèmica laica. Per respecte a la religió de la humanitat de la que parlava Raimon Panikkar, des del record dels professors liberals de la UB com Odón de Buen o Santiago Ramón y Cajal, entre molts d’altres, des de la defensa del principi de laïcitat i de la tolerància com un valor central de la convivència, NO A LA CAPELLA DE LA FACULTAT D’ECONOMIA I EMPRESA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA.