Avui, a EL PERIÓDICO, Josep Maria Carbonell, desprès d’una llarga excursió pel que anomena les arrels cristianes de Catalunya, de la que dissenteixo en molts aspectes (no és el mateix Verdaguer que Torras i Bages!), diu un munt de coses molt atractives, per liberals, sobre el catolicisme català, allunyat del catolicisme tea-party, obsessionat amb el poder, i, pel contrari, identificat amb el concepte de minoria creativa, més interessada en la influència que en el poder. Parafrasejant al gran rabí Jonathan Sacks, l’amic Pipo Carbonell es manifesta en favor d’una religió sense poder, a contracorrent, disposada a qüestionar els ídols del nostre temps, apel·lant als millors àngels de la naturalesa… Si tots els exponents religiosos compartissin aquest missatge, viuríem en una societat oberta a totes les creences, respectuosa de les lleis civils, regida per uns valors compartits, unida sota el concepte de la ciutadania i vertebrada pel principi de la laïcitat. Proposaré que la frase de Sacks, pedagògicament explicada per Carbonell, s’incorpori a la pàgina web de la Lliga per la Laïcitat.