Si durant dos anys adverteixes als companys i amics que estan situats al costat d’un precipici i que la millor opció no és donar un pas endavant; si durant dos anys les veus que han dit alguna cosa similar han estat forçades a fer auto crítica; si, al fer la rendició de comptes i al presentar-se a les eleccions, la majoria presidencial no ha sabut mostrar-se unida i realitzar un programa comú… l’únic resultat possible era estimbar-se.

Si l’oposició ocupa un espai central de moderació, si evita els insults i les desqualificacions, si opta per presentar-se com una resposta possible als interrogants compartits per molta gent, si es encapçalada per una persona que ha estat capaç d’aprendre a exercir el lideratge, la suma del seu electorat tradicional i dels votants que s’han sentit “escoltats”,… genera una victòria.