A les 19:30, a la Biblioteca Pública Arús, presentació del llibre Anarquistas de la bona amiga Dolors Marín, editat, sota el lideratge intel·ligent de Francisco Martínez Soria pel segell Ariel de l’ Editorial Planeta. De l’acte, recordo un Luís Racionero mig retornat als seus temps de Berkeley, però,  sobre tot, una Dolors Marín entusiasmada amb el seu treball, enamorada del moviment llibertari i amb una gran capacitat per descobrir, glosar i utilitzar un munt de documents de difícil accés. Quasi cinc-centes pàgines plenes de suggeriments. Al seu discurs, la Dolors parla sense parar del que ella anomena “estiu llibertari” i que jo he anomenat sempre “primavera llibertària”, aquells anys 1976-1980, de redescobriment de la llibertat, amb les seves virtuts (el trencament amb l’autoritarisme del règim i amb el dogmatisme d’algunes alternatives, la transgressió de les velles convencions imposades, l’explosió cultural) i els seus defectes (la manca de definició d’uns límits compartits, la mort dels qui havien anat massa lluny). Una època de festes al Parc Güell i al Parc de la Ciutadella, de sopars al Lliure, de discussions interminables, de trencament amb la generació anterior, d’un cert desclassament del que podríem anomenar joves exponents de la burgesia il·lustrada o liberal i d’una cursa accelerada a la recerca de la felicitat.