Un document del Deganat de la Facultat d’Economia i Empresa declara la seva obligació de preservar l’exercici dels drets fonamentals, com són el dret de llibertat religiosa i de culte; i el dret a la lliure expressió. Declara també la seva obligació de complir amb els compromisos adquirits per la Universitat de Barcelona, com el conveni entre la UB i l’Arquebisbat de Barcelona sobre el SAFOR d’1 d’agost de 1988 que cedeix al SAFOR l’ús d’una capella a la facultat.

La llibertat religiosa i de culte es formula a l’article 16.1 de la Constitució com llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats, tot aclarint el paràgraf tercer que cap confessió tindrà caràcter estatal. La Constitució, amb aquest precepte, va realitzar un trencament radical amb la Història compresa entre 1808 i 1931 i entre 1939 i 1978: va desposseir l’Església Catòlica Romana del seu caràcter de religió d’Estat.

La Història de la religió única d’Estat ha situat capelles, oratoris o altres espais religiosos a les seus dels governs, de les administracions, dels parlaments,  de les universitats públiques o fins i tot dels clubs de futbol. Cap paper juguen a aquests llocs en l’actualitat, excepte si per alguna raó resultés convenient gaudir d’un espai ecumènic d’oració, si s’entén l’oració amb el seu significat més ample, d’intent d’elevació per damunt de les angoixes de la vida material. Les universitats públiques, víctimes en el passat no gaire llunyà de la intolerància clerical, destinatàries encara avui d’intents de laminació de la llibertat de recerca, no poden ser més que temples laics de la ciència i, per tant, la pèrdua del  caràcter estatal del catolicisme romà, ha de traduir- se al seu si en l’ inexistència de llocs de culte privatius i excloents.

La llibertat ideològica, religiosa i de culte té una dimensió positiva, la possibilitat de professar i practicar en públic i en privat una opció filosòfica o confessional, i una dimensió negativa, l’atorgament de caràcter laic a les administracions públiques, a les que s’impedeix tenir una coloració determinada. El respecte a la llibertat ideològica, religiosa i de culte exigeix que el culte no es practiqui a les administracions públiques, excepte si adquireix una dimensió ecumènica en supòsits excepcionals, que no exclogui als humanistes.

Cap universitat pública de Catalunya manté un centre de culte privatiu i excloent al seu si, excepció feta de la Universitat de Barcelona. Només aquesta circumstància de singularitat per si sola ja hauria de fer reflexionar a les nostres autoritats acadèmiques. La jurisprudència constitucional i la del Tribunal Europeu de Drets Humans s’han pronunciat per l’exclusió dels signes religiosos identificadors d’una determinada fe de l’àmbit de les administracions públiques, per respecte a la ciutadania.

El conveni de 1988 és una opció entre les possibles de col·laboració entre una confessió i una administració pública. El seu caràcter únic –vint i dos anys després, la UB no ha signat cap conveni amb cap altra confessió- genera dubtes sobre la seva idoneïtat constitucional. Però, en qualsevol cas, l’establiment d’un centre de culte privatiu i excloent és il·legal, pel que significa de restabliment parcial del caràcter estatal del catolicisme romà, prohibit taxativament per l’article 16.1 de la Constitució.

Des de la més estricta no violència laica, des de la defensa acadèmica del lliure examen, des de l’exercici del lliure pensament i des de l’exigència de compliment del principi de laïcitat, que la jurisprudència ha construït sobre el sistema de valors constitucionals, així com de la llibertat ideològica, religiosa i de culte, NO A LA CAPELLA DE LA FACULTAT D’ECONOMIA I EMPRESA I NO AL CLERICALISME DELS  SECTORS MÉS REACCIONARIS DEL CATOLICISME ROMÀ A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA, els mateixos que han començat una campanya a les aules contra la interrupció voluntària de l’embaràs.

Anuncis