Quan el segle XIX dóna a la llum els Estats es com a resultat de l’esforç dels liberals: l’Antic Règim format per senyors i súbdits es substituït progressivament per una organització política vertebrada per la llibertat, la igualtat i la fraternitat i basada en el concepte central de ciutadania. Els “blancs” eren els enemics del liberalisme polític: volien, simplement, destruir la Nació. Els darrers “blancs” són els franquistes, els quals, com enemics del liberalisme polític, persegueixen l’extermini de tots els demòcrates, conservadors, liberals o socialistes, i també l’extermini de les formes ademocràtiques d’antifeixisme, el comunisme (inexistència de la llibertat) i l’anarquisme (glorificació de la llibertat). En l’actualitat, no existeix antifeixisme ademocràtic, i els exclosos de la democràcia liberal corresponen, en realitat, a fórmules totalitàries (l’abertzalisme etarra , el populisme xenòfob o la violència antisistema). El liberalisme polític és l’aliment vivificador de la democràcia, sostinguda per conservadors, liberals i socialistes. La diferència entre aquestes tres opcions gira al voltant del desig de menys Estat, malgrat que sigui al preu de desemparar als més febles, com els conservadors; del desig de  més Estat, malgrat que calgui refer cada trimestre totes les voreres del país, com els socialistes; o de l’ impuls creatiu de l’equilibri entre la intel·ligència i el dubte, que tracta de cercar solucions provisionals pels problemes reals, com els liberals. Com es conegut, del que tenim menys a aquest país és de liberals, però les coses milloren quan els conservadors o els socialistes prenen algunes coses del liberalisme i empitjoren, quan les obliden.

El liberalisme polític impregna també de laïcitat el sistema, com a garantia d’un viure junts harmònic  i d’una acceptació serena de l’alternança. La laïcitat protegeix aquella idea central de la ciutadania quan es posada en perill per conceptes comunitaristes com “fidels”, “poble” o “ètnia”.

 

D’un comentari a una reflexió sobre la socialdemocràcia de Fabián Mohedano al seu quadern.