A aquells que em titllen d’antireligiós, potser els il·luminaria mínimament saber que no soc antireligiós, sinó laïcista i lliure pensador, i que comparteixo plenament el pensament universalista de la religió de la humanitat que predica, per exemple, aquest prevere amic, cristià, pertanyent a un orde catòlic, a la seva homilia de diumenge vinent:

Quan el Mestre recorria els poblets de Galilea, més que buscar les petites i frívoles felicitats pròpies, la seva vida girava més aviat al voltant d’un projecte que l’entusiasmava i el feia viure intensament i és el que ens ha de fer viure apassionadament a nosaltres. L’anomenava “Regne de Déu”. Era feliç quan podia fer feliços als altres. Se sentia bé retornant a la gent la salut, la pau, la serenitat, l’equilibri mental, quan els podia retornar  la dignitat que els havia estat arrabassada pels amos explotadors, avui per les empreses depredadores, per un capitalisme salvatge i per unes finances fraudulentes. Se sentia feliç quan podia ajudar els desvalguts i febles perquè ells estan en la palma de la mà i en el cor de Déu.