La portada i sis pàgines- llençol  de LE FÍGARO sobre la llibertat sense fiança de Dominique Strauss-Kahn, desprès de tot el que s’ha dit sobre ell, de la detenció- espectacle, del menyspreu de la presumpció d’innocència, de l’aprofitament polític de l’afer per la majoria presidencial francesa, de l’entusiasme condemnatori de tanta gent que conec, de la precaució prudent d’unes poques persones a l’hora de jutjar les conductes alienes, de la ignorància combinada amb la mala fe dels nous inquisidors, de la confusió entre virtuts privades i vicis públics.

Penso en ell i em dol la seva crucifixió pels poca soltes acomplexats de costum. Però penso també en la independència del poder judicial i del Ministeri Fiscal als Estatus Units d’Amèrica… que cometen errors, com tothom, però que poden rectificar en un període  de temps de set setmanes!, no res si es compara amb el ritme dels nostres tribunals…