A París, al sortir d’una jornada de treball a COMALACE –sobre el tema de la joventut- sec a llegir els diaris i a prendre un aigua d’ Evian a la terrassa d’una cafeteria del XIIIème arrondissement. Veig una fotografia dels prínceps de Mònaco saludant des del balcó desprès del seu casament civil. Avui deu tenir lloc  el seu matrimoni canònic. No puc deixar de pensar com a la catòlica Bèlgica i a l’ultra catòlic principat monegasc el matrimoni civil té caràcter universal i el religiós es deixa a la lliure elecció de les persones. El matrimoni civil es realitza davant la Ciutat i el religiós, al Temple. Les divergències sobre el matrimoni es resolen exclusivament en seu jurisdiccional i els tribunals eclesiàstics no dicten sentències amb efecte civil. No a França, no a la laica França, a on ja se sap.., a Bèlgica i a Mònaco! Mentre l’Espanya dels Reis Catòlics, inclosa la Catalunya del president Mas i del president Montilla, sense distincions, manté les potestats “civils” de l’Església Catòlica i, amb menys intensitat, de les altres tres religions que han signat acords amb l’Estat…