Molts primers ministres han interromput les seves vacances i han hagut de tornar a la feina. Al meu parer, aquest estiu septentrional de 2011 potser no era el millor moment per a fer vacances llargues, ni els primers ministres, ni ningú, més enllà d’una setmana reparadora. A l’Empordà es nota la disminució del consum a la botiga de ceràmica de la Bisbal, gent que mira i només una parella de turistes russos compra diverses coses. A Barcelona han tancat les botigues, però els restaurants de la Costa Brava estan buits entre setmana en ple mes d’agost. Retornat d’Itàlia, a on no he tingut aquesta impressió (excepte la poca dificultat per a trobar taula als restaurants), em tanco a la biblioteca del Mas Lilou. Si aquest és un hàbit antic, enguany ho faig com actitud contra la crisi. Escric entre altes coses sobre les relacions entre la Hisenda Pública i els contribuents amb l’afany de transmetre un missatge conciliador. Algunes de les meves tesis son poc compreses pels assessors fiscals i pels funcionaris d’Hisenda… i he de fer un esforç de claredat al defensar la viabilitat i la conveniència d’una cooperació lleial.

La setmana maleïda del 5 a l’11 de desembre de 2011 se celebra la Constitució el dia 6 i la Immaculada el dia 8, el que en un país irresponsable com el nostre ha configurat unes mini vacances de nou dies, que poden anar des d’un viatge fins a quedar-se a casa veient la televisió, però que, en qualsevol cas, deixaran el país per sota mínims d’activitat. Aquesta és la meva proposta: que els ciutadans que ho desitgin commemorin la Constitució el diumenge 4 i les seves devocions particulars el diumenge, 11; i que, de forma espontània, desinteressada i lliure convertim entre tots aquella setmana en la de més i millor treball de l’any. Que els afortunats amb feina transformen la setmana en una ocasió de creativitat, imaginació i bon servei. Que subvertim una setmana perduda i bastim una setmana guanyada. I que, a final d’exercici, un càlcul sobre els resultats econòmics de la setmana, ens permeti destinar 2/5 parts a fundacions compromeses amb causes altruistes.

Donem un missatge des de la societat: que aquest país en fallida té la voluntat de tirar endavant  i que vol fer-ho mitjançant la força del seu treball, la saviesa del seu talent i la bellesa de la seva solidaritat.