Cal entendre una idea central de la convivència, antiga com el Dret romà: pacta sunt servanda. Cal fer honor als pactes, per dir-ho clar i català. Incomplir un pacte és destruir la confiança i dificultar la convivència. Incomplir les lleis és encara pitjor, excepte en els casos excepcionals de l’objecció de consciència i de la desobediència civil, que són l’expressió d’un combat militant al que no li queda cap altra sortida. L’estabilitat pressupostària és un dels pactes de la Unió Europea lligat a l’existència d’una moneda comuna. Incomplir aquest pacte, més enllà de les excepcions previstes que no constitueixen un incompliment, suposa un trencament de la Unió. Introduir un pacte del federalisme europeu a la Constitució no canvia el marc jurídic, sinó que, com ha escrit Felipe González, només s’afegeix un imperatiu addicional al compliment d’un pacte ja existent. Sortir del grup de països no fiables per entrar al grup de països de la línia central d’Europa permetrà la nostra recuperació econòmica i serà el llegat a les generacions futures del govern Zapatero.

Les polítiques socials no s’han de veure afectades si som capaços de pagar els impostos necessaris per a finançar-les. L’autonomia financera de les Nacionalitats i Regions, que encara no ha estat resolta, seguirà sent una assignatura pendent, que caldrà superar amb imaginació. Quan no existirien ni polítiques socials ni autonomia financera seria si continuéssim la fugida cap endavant derivada del descontrol pressupostari.