Dijous, 15 de setembre de 2011.

 

Més de tres-centes persones participen a l’acte sobre les notificacions [tributàries] electròniques obligatòries [NEO]. El professor Luis Alonso destaca el silenci de la Llei General Tributària sobre aquest tema, fins i tot desprès de la reforma continguda a la Llei d’Economia Sostenible. El pretès fonament de les notificacions obligatòries es la Llei 11/2007 que regula el dret (no el deure) de les notificacions electròniques. Aquesta transformació d’un dret en un deure per la porta petita, l’article 115 bis del Reglament de Recaptació, és francament censurable, i un abús de la previsió excepcional per a contribuents amb gran potencial tecnològic que s’estén a totes les empreses. Un darrer obstacle a la seguretat jurídica és la manca de constància de la notificació. Joan Mª Gimeno desgrana la preocupació empresarial per aquest nou deure afegit als contribuents: increment de costos (recursos informàtics, contractació de tercers, reducció de terminis); fals camí de difusió de les noves tecnologies per la via de l’imposició d’obligacions; desconeixement de que el 90 por 100 de les empreses són petites i mitjanes;  no reconeixement de la necessitat de que els destinataris disposin dels mitjans informàtics adequats; en definitiva, injust tractament igualitari de resultats molt desiguals; i problemàtica de l’encàrrec a tercers (assessors) mitjançant un apoderament de la funció de rebre notificacions. Leonardo Cárdenas descriu els problemes professionals no resolts (per exemple, el termini breu de la lectura, els obstacles tecnològics com els mecanismes anti-spam, el desmesurat efecte de la presumpció de notificació…).

Les propostes de la plataforma ad hoc de les entitats convocants defensa el principi de  seguretat jurídica (constància de la recepció de les notificacions), l’existència d’una bústia centralitzada pels col·laboradors socials [finestra única per cada assessor i tots els seus clients], ampliació del termini de 10 dies a 30, consideració de les peculiaritats dels períodes de vacances (singularment, el mes d’agost, si perviuen els actuals usos), establiment d’unes dates fixes de notificació per tal d’evitar sorpreses, rebuig de les notificacions telefòniques, per considerar-les una previsió excessiva.

L’acte, moderat per Avelino Vázquez (ICOTME) ha estat convocat per la Cambra de Comerç de Barcelona, PIMEC, Col·legi d’Advocats de Barcelona, Col·legi de Titulars  Mercantils de Barcelona, Col·legi de Gestors Administratius de Barcelona, Col·legi d’Economistes de Catalunya i Associació Espanyola d’Assessors Fiscals (AEDAF-Catalunya). El Foment del Treball Nacional ha cedit el seu saló d’acte principal a la Via Laietana, 32, però ha preferit mantenir-se al marge de la plataforma.

Els ponents i el públic, excepcionalment nombrós, han descrit una greu preocupació empresarial, molt més greu del que jo havia pensat, sincerament. Acostumat a la companyia permanent d’un i-phone 24 hores al dia, creia que tothom estava ja d’una forma o un altra connectat a la xarxa en temps real. He constatat avui que no és així, que es percep l’angoixa de la gent, i que això mereix  l’atenció de les corporacions, com la Cambra, a la que he representat al sí de la plataforma de treball i a l’acte d’avui, i una resposta de les Administracions Públiques concebuda al servei dels ciutadans preocupats. Aquesta és ara una exigència indefugible en la construcció de la nova cultura tributària que ha de ser el pal de paller de la fiscalitat en temps de crisi.