Una primera anàlisi provisional dels resultats electorals més enllà de la pràctica confirmació de les previsions dels darrers mesos, en un marc de comparació amb 2008 i un augment de l’abstenció de dos punts :

1.- El Partit Popular augmenta en 552.683 vots el seu suport, i passa de 10.2 milions a 10.8. Té un electorat fidel i el conserva, amb un increment lleuger, nascut, sobretot, a Catalunya, a on passa a tenir un paper rellevant que mai li havia estat reconegut. És el guanyador de les eleccions per majoria absoluta i té la responsabilitat de governar. L’electorat, però, no li ha fet cap préstec, sinó que el Partit Popular se sosté sobre els seus suports tradicionals. El seu percentatge augmenta, sobretot,  per la pèrdua dels adversaris.

2.- El Partit Socialista perd 4.315.455 vots: 1 de cada 3 votants socialistes li ha retirat la confiança. Aquest és un fet sense precedents al que no pot donar-se una resposta de manual ni des del Partit ni des de la societat. El Partit Socialista ha perdut les eleccions sense pal·liatius.

3.- Convergència i Unió obté un resultat extraordinari: guanya 234.838 vots, pràcticament 1 votant nou per cada 3 antics. Com va suggerir el propi president Mas, probablement alguns vots siguin prestats, el que, en qualsevol cas, significa una posició generadora de confiança i un repte de fer-ne honor.

4.- Més enllà del fraccionament de l’esquerra de l’arc parlamentari, i de que IU-IC  mereix quasi un vot nou per cada vot antic, es constata la brutal reducció de votants d’aquest espai, que perd uns tres milions de persones… que no trobo si no és al partit de Rosa Díez i a formacions menors…