Fem constar a una escriptura, al signar el document públic promès  ja fa molts anys pel pare, que la propietat d’un tros  es transmet amb una restricció a l’exercici d’aquest dret, derivada de la voluntat de les parts (ex articles 545-1 i 545-4 del Codi civil de Catalunya), en mèrits de la qual el propietari es compromet, entre altres coses més habituals, a facilitar(…) el gaudi dels fruits de la figuera als venedors i als seus successors… Aquesta restricció de la propietat te el caràcter de dret real limitat atípic.

Poesia i Dret, per respecte d’una tradició familiar, per què no?